On ets, Belén?

No voldria ser hipòcrita, a més a més ho he escrit o sigui que seria absurd mirar cap a una altra banda: al principi em feia certa gràcia tot l'assumpte de la Belén Esteban a Tele 5. Convertir una persona tan absurda i mal educada, tan desproveïda de virtuts aparents, tan grollera i amb tan poques coses rellevants a dir, en una estrella de la televisió em va semblar una operació interessant. I el començament va ser brillant. Al seu entorn gravitava un tant per cent elevadíssim de la importància de la graella. Les seves (no) opinions eren elevades a l'altar i li van injectar un poder fictici que la convertia en un artefacte televisiu digne de ser estudiat. De fet, l'estudi durava segons i llavors tot s'esfondrava, però era lògic fixar-s'hi i parlar-ne. Belén ha anat perdent pes, repetint-se més que l'all, ja no li fan el cas que li feien i aquell poder que semblava que tenia li ha sigut denegat. Allà segueix, a Sálvame, arrossegant-se i cada cop més demacrada. Ara Telecinco ha estrenat Los ojos de Belén, un programa que ja fa temps que està gravat i que s'han inventat amb la intenció d'intentar fer la respiració artificial al moribund personatge. I no va ni amb rodes. El primer capítol estava dedicat al sexe, i la van portar a visitar el Bagdad i a parlar amb la mítica senyora Rius. Calia que ens l'entaforessin a Barcelona? Es va fer l'estreta tant com va poder, escarafalls a cor què vols i poques, molt poques, ganes de veure la segona entrega. Veurem què passa la temporada que ve, però apostaria alguna cosa
que li fan fer un discret mutis.