La nit de la televisió?

Els de l'Acadèmia de la TV espa­nyola van mun­tar dilluns l'onzena edició dels seus pre­mis. Deuen voler que siguin «els Goya de la tele­visió» –com els Emmy són «els Oscar de la tele­visió»– però la ins­ti­tució és massa des­co­ne­guda i encara té poc recor­re­gut. I poc èxit tin­dran si fan gales com la d'abans-d'ahir. No entenc que una entrega de pre­mis mun­tada pel prin­ci­pal ens pro­fes­si­o­nal de la tele­visió pugui estar tan mal feta: amb talls brus­cos en l'edició (algú s'aixe­cava de la taula i mig segon després ja era dalt l'esce­nari) demos­trant que no era en directe (com hau­ria de ser) i sobre­tot amb tant poc ritme i gràcia. Ja sabem que les gales se solen fer eter­nes, però és que no van fer res per pal·liar-ho. Bé, sí, van donar els que ells cre­uen que són pre­mis menors (ja té delicte que la pròpia ins­ti­tució doni més importància a un pre­sen­ta­dor que a un direc­tor de foto­gra­fia, per exem­ple) al cos­tat de les tau­les dels can­di­dats, plan­tant-los un micròfon sense fils als mor­ros, pro­vo­cant una imatge poc seri­osa i man­cada de gla­mur. Tot i que la gala estigués des­ti­nada ja a pri­ori per ser vista per qua­tre gats (l'eme­tien a La 2), podrien haver mun­tat una cosa amb una mica de cara i ulls. Encara que només fos per donar exem­ple.