Comunicació

El zàping

Shakespeare a la tele

La vigència del dramaturg és evident amb ‘The Hollow Crown'

Hi ha una frase que ha fet certa for­tuna entre els seri­e­ad­dic­tes segons la qual si Shakes­pe­are fos viu tre­ba­lla­ria com a guio­nista per a l'HBO. Però l'expressió, que queda bonica en un arti­cle d'opinió, no és més que això. Perquè Shakes­pe­are està en nòmina des de fa anys a la BBC: pel pedigrí britànic en la ficció d'època i per recrear, amb mes­tratge i elegància, els seus clàssics que con­tri­bu­ei­xen al patri­o­tisme de l'espec­ta­dor i a enfor­tir encara més els vin­cles sen­ti­men­tals amb la cadena i amb el país. En canvi, quan aquí hem vol­gut fer divul­gació històrica a través de la ficció i amb els nos­tres mites –Ermes­senda, per exem­ple, o Arnau–, més que patri­o­tisme hem acon­se­guit un reguit­zell d'anècdo­tes en l'ima­gi­nari col·lec­tiu. Tor­nant a Shakes­pe­are, la BBC, coin­ci­dint amb l'Olimpíada cul­tu­ral, va estre­nar The Hollow Crown, minisèrie de qua­tre epi­so­dis sobre la nis­saga reial que con­fi­gu­ren les obres de Ricard II, Enric IV i Enric V. Ja no és per la riquesa en la fac­tura visual ni per l'ambi­en­tació de l'època, excel·lent, sinó perquè sabent que està pen­sada per al for­mat tele­vi­siu manté l'espe­rit del tea­tre però sense ser, és clar, un Estu­dio 1. The Hollow Crown fas­cina amb el seu anglès antic i ho fa amb la mateixa inten­si­tat amb què la com­pa­nyia tea­tral Pro­pe­ller fa posar dem­peus el públic gironí del fes­ti­val Tem­po­rada Alta amb les seves adap­ta­ci­ons de Shakes­pe­are. Com deia l'actor Tom Hidd­les­ton (Enric V), afa­la­gat per les crítiques, qui gua­nya, a la fi, és Shakes­pe­are, perquè les seves parau­les són eter­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.