RACatalunya Ràdio

Cata­lu­nya Ràdio no va pas mala­ment d'ara, que ha cai­gut fins a la ter­cera emis­sora més escol­tada del país. D'ençà del tri­par­tit les coses van començar a tron­to­llar, espe­ci­al­ment quan hi van col·locar Mont­ser­rat Mino­bis, per­sona res­pec­ta­ble i entra­nya­ble, però d'una incom­petència colos­sal. Són faves comp­ta­des: va començar a des­truir tot allò que fun­ci­o­nava: va ata­car els esports; diuen que se'ls hau­ria vol­gut car­re­gar. Posem-hi que no es va enten­dre amb Jordi Basté, el va fer fora de la mit­ja­nit i se'n va anar a fer esports a RAC-1. Era bo i el van pas­sar als matins, a con­duir el magazín més escol­tat del país. Ella també es va car­re­gar Toni Clapés a les tar­des: aquest i el seu pro­grama con­ti­nuen líders d'audiència, però a RAC-1. Llucià Fer­rer, al meu gust millor que Clapés, va fer les tar­des, però va des­a­parèixer quan va arri­bar Ole­guer Sar­sa­ne­des, que també va fora­gi­tar l'Antoni Bas­sas, per ordre de Rosa Cullell, direc­tora de la Cor­po­ració. Tot era a punt perquè la SER (o no Ser, com diria en Cuyàs) seria la pri­mera, però ningú no espe­rava que el Grup Godó reciclés el model líder de Cata­lu­nya Ràdio.