Parèntesi a «Ventdelplà»

El final de tem­po­rada de Vent­delplà no ha estat un final de tem­po­rada. Ni punt final ni punt i seguit en les tra­mes. Com a molt una coma. TV3 tam­poc no l'ha pro­mo­ci­o­nat com a final. Sen­zi­lla­ment és un parèntesi, un des­cans d'estiu, i al setem­bre tot con­ti­nuarà on ho hem dei­xat. De fet, en les dar­re­res set­ma­nes ja han anat intro­duint tra­mes i per­so­nat­ges (pot­ser mas­ses de cop?) per a la tar­dor –la Clàudia amb el mis­teri de què ha fet el seu exma­rit; la Lali, per­se­guida pel seu home mal­trac­ta­dor; l'Àlex, el psicòleg, i el seu pos­si­ble acos­ta­ment a la Isona, i en Tomàs i la seva filla en una trama encara no gaire defi­nida– i, en canvi, no hi ha hagut tensió de desen­llaços, de moments cul­mi­nants. Pot­ser per això l'audiència no estava expec­tant i l'últim capítol –molt més de far­ci­ment i menys trans­cen­den­tal, per exem­ple, que el del retorn d'en David o el de la des­ar­ti­cu­lació de la banda cri­mi­nal– va pun­xar (un 15,3% de quota). Pit­jor li va anar encara al making of de la sèrie (13,5%). Al setem­bre sem­bla que es tor­narà als dos capítols set­ma­nals. A veure si l'audiència remunta.