El naufragi de «Crusoe»

Antena 3 va anunciar, ufanosa, a l'octubre que havia comprat el drets de Crusoe, un dels projectes més ambiciosos de la temporada als EUA. Això va ser just quatre dies abans que l'NBC estrenés la sèrie. L'audiència va ser un desastre i la majoria de capítols es van moure entre els 2 i 3 milions d'espectadors. No és estrany, doncs, que Antena 3 al final l'hagi programat a l'estiu i amb maratons de tres capítols com si fos una minisèrie de quatre setmanes i no una sèrie de 13 capítols. De fet, el tipus de superproducció i de temàtica conviden a pensar més en la minisèrie que en la sèrie. I després de veure aquest diumenge els tres primers capítols, s'entén fàcilment que l'audiència falli (a l'Estat espanyol va ser la quarta opció de la nit; a Catalunya va anar un xic millor). És cert que Crusoe té una fotografia cuidada i mitjans perquè la tècnica sigui impecable, però li falla el ritme, les històries. Avorreix. I no pot ser que una sèrie d'acció i aventures avorreixi. D'entrada no ens ensenyen els antecedents: el naufragi, els primers dies, com coneix Viernes, com munta tots els complicats artefactes que ha construït... El personatge de Robinson Crusoe podria haver donat lloc, segur, a una sèrie millor.