«El último invierno»

Tele 5, quan fa documentals, tendeix a donar-hi un to transcendental, de denúncia, per atraure l'audiència més morbosa. El último invierno –que s'havia d'emetre inicialment a l'abril, anunciat després com una de les poques novetats de l'estiu, i que ha acabat estrenant-se sense promoció (i molt mal programat) els divendres d'agost a la una de la matinada– aplica tot això a un tema que per si sol convida al tremendisme: el canvi climàtic. Per a la veu en off s'ha triat Glòria Serra, que narra el documental com si fos el terrible historial d'un convidat a La noria o la polèmica exagerada de la setmana entre el PP i el PSOE. El último invierno se centra, bàsicament, a repassar imatges de les últimes cinc dècades de diferents punts de l'Estat per veure com s'han anat degradant: no només pel canvi climàtic; també per l'especulació urbanística. Ho barreja tot. La salsa, però, com deia, és el to del relat. Absolutament catastrofista. Gairebé apocalíptic. De l'estil de «la desertització avança imparable» i «el mar pot inundar tota la ciutat». La setmana passada va tractar de la meitat sud de l'Estat; avui toca la meitat nord.