La Sexta 3: el nostre ‘Cinema Paradiso'

Dels nou canals que se n'han anat a negre el més enyorat per molts serà La Sexta 3. Concebut com un canal de pel·lícules, però no d'estrena sinó com a contingut que apel·lava a la nostàlgia –cicles dedicats als vuitanta– i amb l'esquer de la cinefília –caps de setmana de filmografia de Tarantino–, s'havia convertit en aquell cine de barri, de poble, de sessió doble, dels que ja no existeixen; els cines com a record de la infantesa i descoberta de la vida. Per això s'havia fet un lloc en el comandament fragmentat. I fent honor al que ha estat La Sexta 3, l'últim dia va fer tota una declaració d'amor al cine: ‘Que bonic que és viure!', ‘El Álamo',.. per acabar amb llàgrimes, les dels petons robats de ‘Cinema Paradiso', amb la qual va posar el ‘The end'.