Sèries polítiques, falta d'atreviment

La política és, ara i sempre, el millor guió per a una excel·lent sèrie, amb majúscules. Però s'ha de buscar fora el que no es fa aquí. Hi ha molts referents: els fils de la teranyina del poder de House of cards, el funcionament del sistema nord-americà a El ala oeste de la Casa Blanca i el sedàs de la ironia de Sí, ministre. Produccions anglosaxones, sense desmerèixer la visió escandinava de Borgen. Hi va haver una sèrie espanyola que va iniciar un camí que ningú ha seguit: Crematorio retratava els cacics del boom de la construcció a la costa. Hi ha Polònia, però és sàtira i s'han fet telefilms, històrics i biogràfics de fets concrets, però ningú s'atreveix, en clau de ficció, a passejar pel cantó més obscur i actual de la política.