Els fracassats Pells

Cua­tro no acaba d'encer­tar-la amb els seus pro­duc­tes de ficció. Una de les seves grans apos­tes d'aquesta nova tem­po­rada era la comèdia diària Los exi­to­sos Pells. S'ha estre­nat aquesta set­mana i si parlo ja en pas­sat és perquè ha estat un fracàs abso­lut, amb quo­tes que no arri­ben al 4%. La veri­tat és que la sèrie no està tan i tan mala­ment (tam­poc diré que sigui boníssima). Jo la situ­a­ria a un nivell sem­blant a Yo soy Bea, apos­tant per l'humor, pel ridícul i alhora per les tra­mes cule­bro­nes­ques. Fins i tot Los exi­to­sos Pells té més bona fac­tura i pro­ducció que Yo soy Bea, i sens dubte pre­senta una història molt més ori­gi­nal. El fet, però, és que una ha pun­xat estre­pi­to­sa­ment i l'altra va ser un èxit apoteòsic, sense que hi hagi més motius que la sort, i la diferència de cadena: pot­ser el públic de Cua­tro no està pre­pa­rat per a una sèrie diària? De fet, tota la gra­e­lla diària de Cua­tro no va gaire bé. Tor­nant als Pells, cal dir també que el repar­ti­ment és irre­gu­lar: els qua­tre actors prin­ci­pals tenen un alt nivell (molt alt, per un serial diari) i, en canvi, els secun­da­ris són bas­tant pèssims. Cua­tro va anun­ciar que en roda­ria almenys cent capítols; amb aquests regis­tres no crec que n'eme­tin més de vint.