Mirar-se la història amb picaresca

es sèries espanyoles, que ara es miren com de reüll, amb cert menyspreu, relegades a espectadors menys bocafins, van tenir el seu moment de glòria a la segona meitat dels anys noranta. Abans, també hi havia hagut sèries de referència, marca d'una època també daurada de TVE, com Turno de oficio (1986-1987) o Anillos de oro (1983), però va ser amb Tele 5 i Antena 3 que les sèries es van industrialitzar, es van concebre emulant els gèneres nord-americans i pensant amb vocació comercial; d'aquí va néixer el product placement –col·locar a la taula de l'esmorzar, a la vista, el brick de llet– tota una icona d'una manera de fer i pensar les sèries. I es van fer populars, notablement, amb títols com Siete vidas,Periodistas o Compañeros. Però en aquest afany de donar a la ficció seriada que es fa aquí un element també molt nord-americà, que és la llibertat al creador, hi ha exemples com El crac de TV3, de Joel Joan i Hèctor Claramunt, i El Ministerio del Tiempo de TVE, dels germans Javier i Pedro Olivares. Demostra valentia en temps en què la crisi i les cadenes aposten per sèries més conservadores.

El Ministerio del Tiempo combina la ciència-ficció –tres escollits han d'arreglar desajustaments històrics perquè la història sigui la que està escrita als llibres– amb les aventures i els referents culturals. En cada capítol –el de dilluns se centrava en el segle XVI i al fet que Lope de Vega (Víctor Clavijo) havia d'enrolar-se a l'Armada Invencible– s'ha de reconduir la història, però també tenen pes els personatges; els protagonistes s'emmirallen en el seu futur i en el seu passat. Les comparacions amb Doctor Who no haurien, ni com a espectadors ni com a creadors, de fer tirar enrere per aplicar el mateix ideari de trama a l'imaginari més castellà, a un humor de la picaresca, que fa ironia dels tòpics comuns, com quan Miguel Rellán diu: “Qué clase de españoles seríamos si no lo hiciéramos todo a última hora” Hi ha també un bon càsting; Rodolfo Sancho excel·leix amb els acudits o amb les referències culturals en el joc temporal: de quina manera es pot contestar a Lope de Vega, mentre flirteja amb la dama, sinó amb els versos de Rosendo Maneras de vivir.

L