TVE ho ha perdut tot, La Sexta ho guanya

yoming ha entrevistat aquesta setmana diferents protagonistes de les eleccions municipals. Primer va tenir Manuela Carmena, la candidata d'Ahora Madrid a l'alcaldia, i també ha fet broma al plató amb Cristina Cifuentes, la candidata del PP a la Comunitat de Madrid. El intermedio és el programa de referència de La Sexta i se'l pot considerar, sobretot en aquestes últimes edicions, més informatiu que satíric. Una cadena que ja va néixer amb l'ADN de la política com a eix de programació s'ha expandit fent-se seva l'audiència del progressisme unionista. Però més enllà de la seva clara posició ideològica en el sistema mediàtic espanyol, La Sexta ha sabut fer periodisme, el de ser on s'ha de ser perquè és on hi ha la notícia: és el que els fa estar un 9-N muntant un set a la plaça Catalunya i que Ana Pastor entrevisti Artur Mas. Després els tertulians diran la seva, però l'opinió que ara ho emmascara tot –potser perquè s'ha fet entreteniment– no els va fer perdre, encara, la seva funció, que poden bastir amb més o menys humor, amb més o menys debats espectacle, però amatents a qui s'ha d'entrevistar. La Sexta és el referent informatiu a l'Estat.I l'audiència que al final no s'ho empassa tot, sap i tria. Per això l'especial electoral de La Sexta es va imposar al de TVE, que va ser tercera opció superat en quota pel d'Antena 3. La pèrdua del lideratge en la informació, que és el pal de paller de qualsevol televisió pública, és molt més que un canvi de majories. Vol dir que has perdut la credibilitat; és l'estocada mortal. Que els espectadors no es refiïn del que un senyor encorbatat i clenxinat expliqui en el Telediario és greu perquè significa que el percep com una caricatura del que és, en part perquè fa de veu del seu amo, i perquè ni dissimula la manipulació. La trinxera és tan evident que ni fa falta desmuntar-la, com la tertúlia que Ernesto Sáez de Buruaga va estrenar dilluns. Demagògia. En els anys d'Aznar al poder es van viure moments negres a TVE; no és que hagin tornat; sembla com si s'haguessin quedat a la rereguarda, a l'expectativa, per entrar a matar el toro.

W