Sense model de negoci
L'Informe de la Comunicació 2013/2014 destaca la falta de correlació entre el consum digital i el seu profit econòmic
El sector de la comunicació s'encamina cap a la “dècada de la perplexitat” en el sentit que es detecta una falta de correlació en els “models de consum que han canviat” i que no tenen “models de negoci” capaços de respondre-hi i treure'n profit. És a dir, “consultem diaris digitals, baixem pel·lícules d'internet però no paguem per aquests continguts i les indústries vinculades a aquests productes informatius i culturals no saben com afrontar-ho”, assenyalava Carme Ferré, una de les editores del vuitè Informe de la Comunicació a Catalunya , presentat ahir. L'informe, un projecte biennal de l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), analitza el context dels esdeveniments dels dos últims anys en el sector de la comunicació al país.
Respir en la crisi
En línies generals, l'informe conclou que entre el 2013 i el 2014 hi ha un retrocés de la crisi; un “respir”, en paraules de l'autora del balanç de l'informe, Carme Ferré. Entre els elements que condueixen a aquesta conclusió, hi ha el fre a la “mortalitat” de mitjans locals que va caracteritzar els anys 2011 i 2012. En aquest sentit i en positiu es destaca el naixement de nous mitjans, com ara l'emissora Barcelona FM i El Punt Avui TV. La comunicació digital és on s'ha notat més l'expansió: la premsa i la publicitat nativa digital, la televisió per internet i les descàrregues de ràdio. Hi ha contribuït l'espectacular augment, de més d'un 300%, de la navegació d'internet a través de tauletes i mòbils, que ha desbancat les connexions fixes.
Quant a la llengua, es percep una “tendència a l'alça” de la difusió i audiència dels mitjans en català, especialment a la ràdio i a la xarxa. Amb tot, l'estudi conclou que hi ha un estancament del català com a llengua de consum. “El català perd” en la majoria de sectors, “en la premsa, en l'accés a continguts digitals, en el cinema i en la televisió”, exceptuant el radiofònic, on es manté una proporció de consum bastant equilibrada entre el català (44%) i el castellà (46%). Com sempre, el volum superior d'oferta en castellà és una de les causes fonamentals del predomini del consum en aquest idioma. En premsa, un 48% consumeix informació en castellà i un 35%, en català. La diferència és abismal en la televisió: un 48% consumeix habitualment en català i més d'un 80%, en castellà.
En el balanç de “llums i ombres de la comunicació”, l'informe destaca a la baixa el fet que el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha vist retallat el pressupost en un milió d'euros el 2013. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que tanca el 2014 pràcticament sense dèficit, ha perdut audiència en aquests dos últims anys i és l'únic grup de televisió que ho fa. A banda, la Xarxa Audiovisual Local –que es va fusionar amb COMRàdio– ha retallat un 25% del pressupost que tenia en ser creada (20 milions totals el 2012 per a les antigues institucions refoses, a 16 milions el 2014). A més, s'ha passat de 212 a 184 treballadors.