“Som molt perfeccionista”

Va ser molt natural. Em van explicar el format del programa i és original sobretot perquè són cors; em cridava molt l'atenció. És una tercera temporada i és un programa que requereix molta producció; tot s'equip fa un grandiós esforç i és fantàstic; hi estic molt a gust, tot és molt familiar.

Quan et poses a l'altra banda, en qualsevol tasca, és molt complicat. I en aquest cas, a més, es genera una empatia, perquè veus que hi ha nervis, una barreja d'emoció i d'il·lusió. Hi has de dir ses coses amb molta mesura, amb sensibilitat, perquè veus que estan esperant el veredicte molt nerviosos i no entenen de vegades perquè no t'acaba d'agradar la seva proposta; no, no és gens fàcil.

Tinc equivocacions, com tothom. Som molt perfeccionista però no tothom és com jo, depèn de la filosofia de vida que portis. En aquest cas sempre intento donar una ajuda, guiar en la proposta musical que veig, però de vegades m'equivoco.

És molt obvi que no n'hi ha i que no tenim lloc. És un problema bastant greu. No tenim cap plataforma com hi havia abans del tipus Música sí o No disparen el pianista on es conversava amb el cantant que, a més, hi actuava. Quan he de fer promoció, per exemple, sempre demano de cantar en directe i mínim amb un músic que m'acompanyi amb instruments. Potser no es pot degustar el single del tot però és una manera de demostrar que estàs cantant en viu i això és super important, particularment per jo, que em considero un artista de directe. I ara que estic escrivint lletres per sa nou disc, m'agradaria explicar aquest procés i molts cops, si no és una emissora de ràdio, et pregunten per qüestions que poc a veure tenen amb la música. És complicat.

El que té de bo és que crees vincles molt forts amb els companys, fas una pinya i es not; és una manera d'estar acompanyat a l'escenari. I la música és terapèutica.

M'han fet propostes i primer de tot és molt dur i segon que és molt estàtic perquè estàs subjecte al teatre i ara mateix no puc complir de forma professional. No m'agrada deixar ses coses a mitges.

Sí, es comenta molt per Twitter de com xerro mallorquí i salo d'aquesta manera. El tinc oxidat però quan arribo a Mallorca ja el recupero o quan vinc a Catalunya o a València per fer promoció. És una manera de reforçar el meu parlar. Em sentiu estrany, potser?

Potser sí, no m'ho havia mirat d'aquesta manera (rialles)

De tot. Escolto de tot. Des d'Aretha Franklin, The Black Crowes, Aerosmith, Queen, Bruno Mars, Adèle, Michael Jackson...