Comunicació
MARI PAU HUGUET
COMUNICADORA
“No descarto en absolut tornar al directe”
“Allà som tan ferms que els homes, fins i tot, són balladors”
“Estudio xinès, cinquè d'alemany i italià i també anglès; faig diverses disciplines de ball, entre les quals jazz, i intento omplir les hores que sóc a l'acadèmia”
Polifacètica
Triomfadora en els mitjans audiovisuals, va començar molt jove a Ràdio Terraferma a Lleida mentre estudiava filologia romànica. De la ràdio a TV3, durant anys ha presentat amb èxit diversos programes que li han valgut aconseguir diversos premis pel seu treball. Dolça, la càme-ra sempre se l'ha estimada i ha estat la nora que les mares volien.
Des de sempre he sentit que els espectadors formaven part de la meva família
Tothom coneix Mari Pau Huguet. La seva manera de fer televisió és inimitable: durant anys va entrar a les cases de tot Catalunya amb el seu somriure, la seva dicció aponentada, sempre directa, sempre riallera. Fa anys que ja no sabem tant d'ella. Se la troba a faltar en els programes habituals de la nostra televisió. Avui ens explica què està fent i què passa en la seva vida.
La gent sol preguntar-me pel que està fent ara.
Doncs bé, continuo a TV3, treballant en el departament d'atenció a l'espectador. Tot i que no em vegin no n'estic desvinculada; em dedico a contestar totes les consultes que se'ls puguin plantejar. Cada dia ens arriben diverses preguntes.
La gent té l'esperança que tornarà a la pantalla.
La veritat és que en tinc moltes ganes. És el meu món, és el que sé fer i, més bé o més malament, és el que sempre he fet. He sentit que els espectadors formaven part de la meva família i em sap molt greu perdre aquest contacte, els he tingut cada dia molt a prop.
Té ganes de tornar?
Tot té un inici i un final, però en aquest cas confio que no s'ha acabat del tot. No descarto en absolut tornar. Alguna vegada he mantingut converses amb la direcció de la cadena, de la mateixa manera que també he tingut alguna trucada de fora preguntant-me què feia i què m'agradaria fer. Són qüestions que estan volant per l'aire i que en qualsevol moment es poden fer realitat. Amb el pas del temps arribarà la resposta.
Veu la televisió?
La veig a la feina. A casa, si
no està engegada, tampoc
la trobo a faltar.
no està engegada, tampoc
la trobo a faltar.
M'han dit que estudia xinès.
Sí, estudio xinès, cinquè d'alemany, italià i també anglès.
També balla claqué.
Sí, encara continuo ballant, vaig amb la Coco Comín, faig diverses disciplines de ball, entre les quals jazz. Sempre intento omplir les hores que sóc a l'acadèmia.
Li fa falta parella per practicar aquests balls?
Doncs, en aquests moments,
la veritat és que no em cal.
De vegades em pregunto què faria si ara tingués parella i òbviament és clar que hauria de deixar coses, però no la trobo a faltar. Tinc amics i amigues solters de tota la
vida i sempre em diuen que s'està molt bé sol.
la veritat és que no em cal.
De vegades em pregunto què faria si ara tingués parella i òbviament és clar que hauria de deixar coses, però no la trobo a faltar. Tinc amics i amigues solters de tota la
vida i sempre em diuen que s'està molt bé sol.
Coco Comín li posa una escombra quan un ball en requereix?
Les disciplines que faig amb la Comín són d'aquelles en què no et cal parella. Això és una sort, però si volgués fer algun ball de saló sí que necessitaria una parella i en lloc de l'escombra sempre hi ha algun home per allà, encara que és molt difícil trobar homes que ballin bé. A Lleida som tan ferms que els homes, fins i tot, són balladors. Hi ha molta afició al ball a la Terra Ferma.
On va néixer?
En un poble de la Franja que es diu Estopanyà. Ma mare és d'allà i el meu pare de Lleida, però tota la vida hem viscut a Lleida.
Aleshores coneix el món rural.
Sí, l'he viscut al poble amb els meus avis, i sobretot a l'estiu a la festa major, però és que, a més, a Lleida el meu pare feia
de pagès i a casa teníem terres. Encara ara la gent de Lleida continuem tenint aquell esperit de poble, en el millor sentit de la paraula, i que no es pot perdre perquè és un dels nostres senyals d'identitat, és una de les característiques de la gent de la Terra Ferma.
de pagès i a casa teníem terres. Encara ara la gent de Lleida continuem tenint aquell esperit de poble, en el millor sentit de la paraula, i que no es pot perdre perquè és un dels nostres senyals d'identitat, és una de les característiques de la gent de la Terra Ferma.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.