El retorn de la veritat

Apareixia en els últims segons de la careta inicial d'Expediente X: després del primer pla d'un ull parpellejant i impressionat a la pantalla, es podia llegir: “La veritat és allà fora”. La frase, un dels lemes de la sèrie, era la metàfora perfecta del que proposava. “Pensava que els thrillers polítics s'havien convertit en un gènere oblidat; així que vaig voler reinventar-lo”, explicava el seu creador, Chris Carter. Hi havia un transfons polític rere la trama dels ovnis, el serial sobre la conspiració i que el mateix Carter va batejar com “la mitologia d'Expediente X”. I és una de les claus de l'èxit d'una sèrie, fundacional en molts aspectes de l'edat d'or de les ficcions televisades, en el context dels anys noranta. La professora d'Estudis Anglesos de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i autora de dos llibres de capçalera sobre la sèrie, Sara Martín Alegre , destaca aquesta mirada de la sèrie, a propòsit dels extraterrestres: “La mitologia dels ovnis s'ha d'entendre com una trama de denúncia de la corrupció del govern americà i la seva capacitat de mantenir les mentides”. La professora de la UAB en fa una comparativa actual: “Tot i que és més realista, Homeland no es podria entendre sense Expediente X perquè proposa el mateix: la conspiració paranoica, la idea que vivim en una mentida política constant”.

Expediente X va tenir un llarg recorregut vist amb paràmetres televisius d'ara: nou temporades emeses entre el 1993 i el 2002; un total de 201 episodis i dues pel·lícules molt irregulars amb les quals es va voler exportar la ficció (i aprofitar l'èxit fan) al cinema. Explicava els casos que investigaven els agents especials de l'FBI Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson). La majoria dels casos se centraven en successos estranys, des del que s'entén com a sobrenatural o aparentment inexplicable. Els rols dels protagonistes eren oposats i alhora complementaris; representaven la fe i la ciència: Mulder creia i Scully era escèptica. La química dels dos actors (que mai no va materialitzar-se des d'un punt de vista romàntic més enllà d'un parell de tímids petons tot i l'erotisme creixent a la tele) va contribuir també al fenomen fan. El gran mèrit de la sèrie, per a la professora Martín Alegre, va ser combinar els episodis que feien referència a la mitologia de la conspiració governamental, la història d'una invasió alienígena encoberta històricament, amb episodis independents anomenats monstres de la setmana, alguns dels quals són memorables. Hi posa l'exemple de The Post Modern Prometheus , un episodi excèntric i extraordinari, rodat en blanc i negre, que recrea el mite de Frankenstein. És una mostra de l'alta qualitat dels guions d'una sèrie precursora a entendre la ficció seriada per televisió amb els estàndards del cinema: “Els episodis que més recordem són els que eren potencialment pel·lis, una de les virtuts de la sèrie”, explica en relació a episodis com Arcadia, una crítica a l'estil de vida americà, a la felicitat de les urbanitzacions, i que més tard recrearia Mujeres desesperadas, o Triangle, un viatge en el temps, a la Segona Guerra Mundial. Una de les característiques de la sèrie és el seu original sentit de l'humor, un to autoparòdic que es veu en molts episodis.

La professora Sara Martín Alegre reivindica el paper pioner i el valor de la sèrie: “Les sèries de qualitat no comencen el 1999 quan el canal de cable HBO estrena Los Soprano; la revolució va començar abans amb, evidentment, Twin Peaks i, pel seu recorregut, Expediente X.” La sèrie, a més, coincideix amb els inicis d'internet i va ser embrionària en el consum personal de ficció televisada i en el naixement dels serièfils enganxats a la xarxa cercant el que la pantalla tradicional no oferia: Tele 5 va emetre Expediente X però va cancel·lar l'emissió quan faltava l'últim episodi de la setena temporada. Els fans de Mulder i Scully van haver d'esperar al març del 2006, quatre anys després del final als Estats Units, per veure el desenllaç a l'Estat.

Publicitat com un gran esdeveniment televisiu, el retorn d'Expediente X –el 24 de gener s'estrenen els nous episodis, un total de sis, i a l'Estat Fox els estrenarà el 26– provoca una sensació agredolça. “Per a mi aquest retorn és un fracàs; ho veig com una rendició”, explica Martín Alegre, que hi veu un fracàs del creador, Chris Carter, per no haver sabut desenvolupar un nou projecte quan de l'equip de guionistes en va sortir Vince Gilligan, creador de Breaking Bad. A més, dels actors, David Duchovny es va reinventar amb Californication (2007-2014) i Gillian Anderson té una notable carrera a la tele britànica. El retorn d'Expediente X s'emmarca amb altres revivals com el de Twin Peaks de David Lynch. Sobre si atraparà les noves generacions, Sara Martín Alegre és escèptica. “Si bé servirà per recol·locar la sèrie en el cànon de la tele nova, no atraurà els joves, que hi veuran el pas del temps dels protagonistes i no hi connectaran.”