Catalunya, motor de canvi en la ficció estatal

En el procés de convertir les sèries en part del discurs cultural, és significatiu que l'interès dels espectadors, sobretot del perfil d'audiència que consumeix ficció nord-americana i europea, també s'està movent cap a les sèries produïdes a l'Estat. La professora de comunicació audiovisual Concepción Cascajosa en el llibre La cultura de las series (Ed. Laertes, 2016) relata: “En qualsevol sistema suficientment consolidat per produir ficció pròpia, la popularitat d'aquest contingut local és major que el de les sèries internacionals, ja que reflecteix un imaginari més proper a l'espectador.” En aquest sentit, menciona les sèries policials del Regne Unit i les comèdies costumistes espanyoles. Per tant, el públic és fidel al “producte nacional i és la ficció estrangera vista per sectors minoritaris la que es queda amb les alabances”. Així, quan s'han emès sèries de prestigi, pensades en origen per a finestres petites, per a canals generalistes, l'esdeveniment ha passat inadvertit per l'audiència majoritària. Concepción Cascajosa recorda el cas de Los Soprano, un dels continguts estrella dels inicis de La Sexta. Bona part dels episodis no van aconseguir reunir ni cent mil espectadors. En origen Los Soprano no era una sèrie per a una audiència generalista, ni als Estats Units ni en un context com l'Estat espanyol d'ara fa deu anys. No va ser l'únic intent. Cuatro va fer el mateix amb la sofisticada Mad Men, la primavera del 2009, amb un resultat similar.

En aquests aires de canvi de la ficció que es fa a l'Estat espanyol, l'experta Concepción Cascajosa ressalta el paper rellevant de TV3 en el desenvolupament d'una nova manera de fer i d'entendre la ficció pròpia, cultivant conceptes narratius més alternatius i diferents: “Catalunya ha estat un dels principals motors d'aquesta petita renovació de la ficció espanyola.” La professora valora la feina de TV3 com a televisió pública: “És un exemple de generador i de dinamitzador de la ficció apostant per fórmules narratives que surtin de la norma. És un dels llocs amb més estímuls que hi ha hagut en la ficció.” Sobresurt com una de les principals figures la del director Pau Freixas (Polseres vermelles). Cascajosa destaca el treball que ha fet Freixas amb Cites , sèrie que qualifica com un producte “absolutament modèlic, adaptat a la societat catalana, fent brillar l'espai urbà de Barcelona i que pot competir perfectament en l'àmbit internacional”. La professora madrilenya també explica que una de les sèries abanderades de la nova ficció espanyola com és El ministerio del tiempo no s'entendria sense tota la feina prèvia que van fer els seus responsables Javier Olivares i Anaïs i Abigail Schaaff a la productora catalana Diagonal (Infidels, KMM).