Guionista universal

Avui Shakespeare treballaria com a guionista del canal HBO? La idea ha fet certa fortuna entre els serieaddictes i s'utilitza sovint com a clixé en l'analítica de les sèries i amb la comparació s'ha legitimat encara més la ficció televisiva com a contingut d'alta cultura. Hem sentit a dir sovint que Joc de trons és un drama de gènere fantàstic-medieval però sobretot shakespearià i que els personatges de House of cards són clarament Ricard III i Lady Macbeth. Fa cinc anys, en una entrevista a l'escriptor Jorge Carrión , a propòsit del seu llibre Teleshakespeare (Errata Naturae, 2011) ampliava el focus més enllà del Bard. “Shakespeare, Cervantes, Dickens, són autors populars de la seva època i com ells actualment hi ha professionals que estan pensant molt en el món contemporani com David Simon (The Wire), de manera que sí, podria haver-hi certes equivalències entre el treball de Shakespeare i el dels guionistes de l'HBO”. Certament Shakespeare va saber retratar l'home i la dona en el seu context social i històric, però alhora els seus desitjos i ambicions, les seves inquietuds i pors... i la seva influència en les sèries contemporànies és més que evident. La popularitat de l'autor anglès i l'eternitat de la seva obra s'exemplifiquen, doncs, quan ja forma part de línies de diàlegs com en l'episodi pilot de la sèrie Empire: “Ens hem tornat com el rei Lear, ara?”, diu un dels protagonistes d'una sèrie sobre els magnats del hip-hop comparant-se amb l'actitud sobre el poder a la Bretanya celta.

Shakespeare és més present que mai a la tele; és, fins i tot, l'estrella del capítol de la tercera temporada de la sèrie britànica de ciència-ficció Doctor Who, amb David Tennant en el paper del senyor que viatja a través del temps. El Doctor i la seva acompanyant, Martha, viatgen amb la Tardis fins al Londres del 1599 per desbaratar un pla malèfic just quan el Bard és a punt d'estrenar obra. Shakespeare és també l'heroi que salva el món. Una sèrie de similars característiques, El Ministerio del Tiempo (La 1) també va viatjar a l'època de Cervantes: l'actor Pere Ponce va interpretar un escriptor que dubta del seu talent i sense el favor, encara, del públic.

Més enllà de la seva influència com a guionista omniscient, Shakespeare és popular per les adaptacions televisives que s'han fet de les seves obres. I en aquest sentit, la BBC l'ha tingut en nòmina des de fa anys. Coincidint amb l'Olimpíada cultural, el 2012, la cadena britànica va estrenar The Hollow Crown, minisèrie de quatre episodis sobre la nissaga reial que configuren les obres de Ricard II, Enric IV i Enric V. Més enllà del mestratge britànic en les adaptacions televisives dels grans clàssics, The Hollow Crown és excel·lent perquè sabent que està pensada per al format televisiu manté l'esperit del teatre. The Hollow Crown va tenir un gran èxit de crítica i públic, fet que ha motivat una segona temporada. La BBC ja té enllestida una segona temporada, que vol recrear la guerra de les Roses, amb Benedict Cumberbatch –que va interpretar Hamlet en una obra per al Barbican retransmesa pel National Theatre– en el paper de Ricard III. L'acompanyen també grans noms de l'escena britànica com Judi Dench.