Un final massa «ideal»

La sèrie 90-60-90: dia­rio secreto de una ado­les­cente anava d'una agència de models ano­me­nada I-deal i, cer­ta­ment, el final ha estat modèlic i ideal. Bé, de fet idíl·lic. Els guio­nis­tes han apos­tat per l'opti­misme: les històries d'amor són de color rosa i sem­pre han d'aca­bar bé, i els dolents, al final, tard o d'hora, sem­pre han d'aca­bar mala­ment. Ni una sola trama no va seguir aquest patró. La sèrie, produïda per la cata­lana Dia­go­nal TV per a Antena 3, va anar de menys a més però ha tin­gut com a prin­ci­pal pro­blema l'exces­siva durada (s'eme­tien dos capítols cada dilluns). Les pri­me­res set­ma­nes, en què les històries no aca­ba­ven d'arran­car, es feia un xic pesada. La cosa va aga­far ritme fa uns tres o qua­tre dilluns i va desem­bo­car en el desen­llaç d'abans-d'ahir, en què no hi va haver ni un moment sobrer. Un cop con­fir­mat que no hi hau­ria segona tem­po­rada, hi havia molta teca a resol­dre, a dei­xar-ho tot lli­gat, però van tenir temps de sobra: 158 minuts (anun­cis inclo­sos). Va fal­tar, però, que alguna cosa no sortís bé. Pri­mer sem­blava que tot anava aca­bant rodó perquè amb la pare­lla cen­tral no pas­sa­ria i així es com­pen­sava. Però a l'últim moment ells també van sucum­bir al final ideal.