Noces de platea

El Festival Temporada Alta celebra les seves noces de plata aquest any amb un cartell que presenta 100 títols i manté l'ADN de les darreres edicions: voluntat de ser punt de trobada de teatre internacional (des d'on donar a conèixer l'autoria catalana) i d'enfortir més la relació amb l'espectador: el més cultivat i el que encara ha de respirar la sorpresa de l'espectacle en viu per primer cop. Des del 30 de setembre i fins al 4 de desembre, el Temporada Alta esdevé el Festival de Tardor de Catalunya (de nou) presentant espectacles inèdits i sent el marc de bona part de les estrenes que, després, faran temporada a Barcelona i que tindran presència en la cartellera catalana.

El Temporada Alta és un gran aparador de producció multidisciplinària, sobretot del país (61 espectacles són d'autoria catalana) amb el reforç d'obres de primeres espases del teatre europeu, com ara Krystian Lupa, Peter Brook, Alain Platel o Thomas Ostermeier, i també pels que es reivindiquen com els capdavanters de la nova dramatúrgia: Milo Rau, Mauricio Kartun, Fabrice Murgia (que serà el segon autor de l'One Project, en què el festival incita que creadors d'arts en viu facin el salt al cinema), Sergio Blanco, Nicolas Stemann...

El Temporada Alta promou produccions que facin casar artistes catalans amb d'altres d'internacionals. Així, es produeix Davant la jubilació, de Bernhard, dirigit per Lupa i amb Mercè Arànega, Pep Cruz i Marta Angelat en el repartiment. O l'aventura d'una vintena de joves actors, La Gran Troupe, a Si au Si, que signen un muntatge amb la implicació de la companyia de Philippe Genty. El gros del cartell són estrenes que faran estada a Catalunya. Com l'espectacle d'inauguració, In memoriam (La quinta del biberó), amb Lluís Pasqual i la Kompanyia del Lliure; el nou text de Josep Maria Miró (Cúbit); Who is me. Pasolini, la nova proposta d'Àlex Rigola; o el monòleg Un obús al cor, de Mouawad, amb direcció de Broggi i Utzet. El festival també incorpora obres de gran públic, com ara l'estrena de la primera versió catalana d'Art o obres que van tenir bona rebuda de públic i crítica la temporada passada (Acorar; Non solum, amb Sergi López, Yo, Carmen de María Pagés; El petit príncep, el musical, de Manu Guix i Àngel Llàcer; el Terra Baixa, amb Lluís Homar o el Dansa d'agost de Brian Friel). El VI Torneig de Dramatúrgia, Pares nostres, L'home sense veu o Pluja són peces que demostren la vitalitat de la jove autoria catalana.

Salvador Sunyer ha obviat fer cap acció especial pels 25 anys. En realitat, hi havia prevista una marató de Propeller anunciada fa més d'un any però que s'ha anul·lat per la dissolució de la companyia britànica. La programació manté la línia d'altres anys i, en tot cas, hi ha apostes de poca visibilitat, com la vinculació de les escoles amb el festival a través del muntatge La llavor del foc, que es farà a les classes de Girona i Salt. I l'empenta perquè artistes imparteixin classes d'arts escèniques a les escoles, sense que això hagi de suposar un esforç econòmic als centres. Per als més desperts, es vol obrir un blog que aporti informació complementària a determinats espectacles.

El festival manté el cap de setmana dels programadors, que ajuda a evidenciar la qualitat dels espectacles d'autoria catalana. A finals de novembre, un centenar de programadors assistiran a un punt de trobada per impulsar, alhora, futures coproduccions internacionals (un aspecte en què el Temporada Alta aspira a poder fer-se fort quan hi hagi la garantia de col·laboració de l'administració, amb convenis plurianuals). Guy Cassiers (un fix del festival) serà un dels reclams internacionals per fer més atractiu un cap de setmana en què també destaca Israel Galván, Rocío Molina, La Veronal, Loscorderos o La Agrupación Sr. Serrano.