Crítica
cinema
Amor i guerra
No s'havia fet mai una pel·lícula sobre el bombardeig de la legió Còndor contra la població de Gernika. Gairebé vuitanta anys després d'aquell 26 d'abril de 1937, el bilbaí Koldo Serra (Bosque de sombras) n'ha dirigit una que es planteja com un melodrama amb rerefons històric protagonitzat per un escriptor nord-americà en crisi (James D'Arcy, inexpressiu, com un hipotètic alter ego de George L. Steer, el primer periodista que, publicant-ho al Times, va escriure sobre la Gernika bombardejada) i una jove basca (María Valverde, també inexpressiva) que, fidel a la República, exerceix com a censora en una oficina de premsa controlada pels estalinistes, que hi són presentats com uns sanguinaris equivalents als oficials nazis que, ho fan explícit, ideen el bombardeig com una preparació de la guerra amb la qual volien dominar el món.
Gernika es desenvolupa com una història d'amor en uns temps convulsos en què, a la Guerra Civil Espanyola, hi ressonen els objectius sinistres del nazisme, les persecucions estalinistes i una tensió entre l'idealisme i el nihilisme. Els habitants de Gernika hi apareixen com els figurants que aporten un color local i el paisatge basc serveix per a algunes imatges transcendents. Com a figurants, vestits i movent-se a la manera de les sèries televisives espanyoles que semblen imitar les sarsueles, parlen poc perquè del que es tracta és que els personatges, inclosos els camarades soviètics, parlin en anglès, se suposa que per donar una projecció internacional al film que sembla dubtosa. I, mentre el drama individual se sobreposa al col·lectiu, la música puja per procurar emocions alienes a la falsedat encarcarada de les imatges.