Bernarda Alba endins

Fede­rico García Lorca va plas­mar la repressió social a La casa de Ber­narda Alba: la mare tenia les cinc filles tan­ca­des a casa per un escru­polós dol. Aquest ha estat el títol que el direc­tor Jaume Nadal va triar per fer un taller amb les inter­nes del Cen­tre Peni­ten­ci­ari Can Bri­ans 1 , a Sant Esteve Ses­ro­vi­res. Fa uns dies es va pre­sen­tar, en funció única, per a com­panys del cen­tre i també per a una vin­tena de còmpli­ces vin­guts de l'exte­rior. El sen­ti­ment de les filles, de patir una clau­sura forçosa, la van tren­car les inter­nes amb el seu humor. La iro­nia trenca cade­nes.

Sense el cavall de Pep el Romano. Tam­poc amb les cinc ger­ma­nes. Qua­tre actrius alter­na­ven els papers prin­ci­pals (de la viva Adela; de la mare Ber­narda; de l'Angus­tias i les altres ger­ma­nes; o de Pon­cia, aque­lla cri­ada que les infor­mava en comp­ta­go­tes del què pas­sava fora de casa i que admi­nis­trava gotes de vida des de la madu­resa) amb el seu inter­na­ment amb un aire còmic: és perillós por­tar la roba a la buga­de­ria perquè sovint s'encon­geix la mida. Can Bri­ans 1 cele­bra les acci­ons d'enti­tats que, com l'Asso­ci­ació d'Actors i Direc­tors Pro­fes­si­o­nals de Cata­lu­nya, fan des­in­te­res­sa­da­ment per gene­rar acti­vi­tat i moti­vació dins del cen­tre. Les difi­cul­tats per poder avançar en el mun­tatge; pen­ti­nar-se entre elles; cons­truir la peça per acon­se­guir els aplau­di­ments de les com­pa­nyes de mòdul; són peti­tes victòries que aju­den a obli­dar els murs. que hi ha vida a fora i ganes de recu­pe­rar-ho.