cultura

TEATRE

El nazisme, ara i aquí

Krystian Lupa estrena a Temporada Alta ‘Davant la jubilació', un dels textos més punyents de Thomas Bernhard contra el nazisme, que farà temporada al Lliure

Lupa dirigeix per primera vegada actors catalans: Mercè Arànega, Marta Angelat i Pep Cruz
Els tres germans no es poden alliberar del seu passat nazi, que continua present al seu voltant

“El nazisme en aquests moments seria una reacció contrària al progrés i a les fites humanísti­ques de les soci­e­tats democràtiques: la tolerància, l'ober­tura als altres... El nazisme és tot el con­trari, és el tan­ca­ment. I surt d'una manera molt infan­til, per una neces­si­tat de domi­nació i d'entre­gar-se a un ídol. Pensàvem que la Segona Guerra Mun­dial hau­ria enviat el nazisme a les escom­bra­ries de la història, però ara mateix hi ha una regressió a molts llocs d'Europa, fins i tot al meu país, Polònia, que va ser una de les grans vícti­mes dels nazis.” El pres­tigiós direc­tor polonès Krys­tian Lupa (1943) –un dels “grans, grans, grans del tea­tre euro­peu, amb veu pròpia i una manera de fer dife­rent”, com el va defi­nir el direc­tor de Tem­po­rada Alta , Sal­va­dor Sunyer– feia ahir aquesta reflexió sobre la vigència del nazisme, per pre­sen­tar Davant la jubi­lació, una col­pi­dora obra de l'escrip­tor austríac Tho­mas Bern­hard (1931-1989), que s'estre­narà els dies 14 i 15 d'octu­bre a El Canal de Salt. Lupa és un habi­tual de Tem­po­rada Alta, fes­ti­val que ha visi­tat en vuit oca­si­ons amb set espec­ta­cles dife­rents, però Davant la jubi­lació és la pri­mera vegada que tre­ba­lla amb actors cata­lans, con­cre­ta­ment un gran trio inter­pre­ta­tiu for­mat per Mercè Arànega, Pep Cruz i Marta Ange­lat, selec­ci­o­nats pels mateix Lupa, que també s'ha encar­re­gat de l'esce­no­gra­fia i la il·lumi­nació del mun­tatge. Davant la jubi­lació és una copro­ducció entre Tem­po­rada Alta i el Tea­tre Lliure, on l'obra farà tem­po­rada del 13 de gener al 5 de febrer, a la seva seu de Gràcia. Segons el direc­tor del Lliure, Lluís Pas­qual, quan Lupa i el seu equip assa­ja­ven al tea­tre bar­ce­loní, “se'n des­pre­nia una ener­gia espe­cial que vol­tava pels pas­sa­dis­sos”.

Davant la jubi­lació (1979) és, segons Lupa, el “retrat bern­hardià d'una família into­xi­cada pel nazisme; un ampli espec­tre de símpto­mes, una huma­ni­tat malalta i esguer­rada”. Bern­hard va escriure l'obra a par­tir d'un fet real, l'ano­me­nat cas Fil­bin­ger: Hans Fil­bin­ger va dimi­tir el 1978 com a pri­mer minis­tre de Baden-Württem­berg quan es va fer públic que havia estat jutge de la marina hit­le­ri­ana i que havia sig­nat nom­bro­ses con­dem­nes a mort. Prèvia­ment a aquests fets, Fil­bin­ger havia expul­sat Claus Pey­mann, amic de Bern­hard i direc­tor de mol­tes de les seves obres, com a direc­tor del tea­tre esta­tal de Stutt­gart, acu­sant-lo de col·labo­rar amb els ter­ro­ris­tes de la RAF.

El cas Fil­bin­ger va ins­pi­rar Bern­hard –“el poeta més anàrquic i rabiós dels últims cin­quanta anys de la cul­tura euro­pea”, segons Lupa– per escriure la història de tres ger­mans, Vera (Arànega), Rudolf (Cruz) i Clara (Ange­lat), “des­truïts pel seu pas­sat nazi i per la impos­si­bi­li­tat d'alli­be­rar-se d'aquest pas­sat, de la seva ide­o­lo­gia i dels seus ídols”, en parau­les del direc­tor, que estén les res­pon­sa­bi­li­tats a un con­text més ampli: “No se'ls pot cul­par de no alli­be­rar-se del seu pas­sat, perquè està pre­sent a tota la soci­e­tat que els envolta, un món de men­tida que no es pot puri­fi­car.” Rudolf és un antic coman­dant d'un camp de con­cen­tració nazi, recon­ver­tit en hono­ra­ble jutge, que en secret con­ti­nua ren­dint culte a Himm­ler, el cap de les SS.

“El més impor­tant és que cap dels tres no se sent cul­pa­ble de res: no con­si­de­ren que hagin comès cap crim i estan con­vençuts que el món era molt millor a l'època del III Reich, com ho havia estat real­ment per a molts ale­manys que es con­si­de­ra­ven part de la classe bur­gesa o benes­tant”, expli­cava ahir Mercè Arànega sobre aquests per­so­nat­ges que “plo­uen, riuen, poden ser ten­dres i també capaços de les més grans bru­ta­li­tats”. Tots tres actors van lloar la sin­gu­lar meto­do­lo­gia de Lupa com a direc­tor: “Tre­ba­llar amb ell repre­senta sor­tir de la zona de con­fort, com es diu ara, i és una opor­tu­ni­tat esplèndida per inves­ti­gar”, va indi­car Marta Ange­lat. “És el pri­mer direc­tor en cin­quanta anys de car­rera que em deixa fer una pausa”, va dir Pep Cruz, que hi va afe­gir: “Lupa m'ha donat l'opor­tu­ni­tat d'ampliar aquest nazi que tots tenim a dins, com també tenim un Ricard III, un Ham­let i un Mac­beth.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.