Adolescents contra adults
Ira Sachs destil·la grans emocions d'un petit conflicte a ‘Verano en Brooklyn'
Brooklyn no és només el violent barri novaiorquès vist tan sovint al cinema. El director nord-americà Ira Sachs el coneix molt bé: “Hi viuen tres o quatre milions de persones. Hi pots explicar la història que vulguis, cada illeta és un univers. Jo conec bé Brooklyn, és un microcosmos de Nova York, d'Estats Units i d'Occident. Per tant, funciona com escenari per a les històries.”
El director d'El amor es extraño (2014) no necessita grans esclats de violència o situacions melodramàtiques extremes per aixecar una pel·lícula. Però això no vol dir que no transmeti grans emocions. Qui hagi viscut un desnonament sabrà perfectament de què parla: que n'hi hagi centenars cada dia no treu dramatisme a cada un. I d'això parla Verano en Brooklyn, presentada en el darrer Festival de Sant Sebastià. “Jo treballo habitualment amb el guionista Mauricio Zacharias, hem fet dues pel·lícules més –explica Ira Sachs en una entrevista a El Punt Avui–. La seva família va viure una història semblant, van fer fora uns llogaters després de molts anys. Ens vam adonar que és un veritable drama, i una història amb dos punts de vista: els llogaters i els propietaris que lloguen, que entren en conflicte.”
Inspirat en Ozu
La pel·lícula està inspirada també per Nací, pero... (1932) i Buenos días (1959), de Yasujirô Ozu. Tots dos parlen de “famílies en què s'obre un forat entre els nens i els pares”. El fill adolescent de la parella propietària fa amistat amb el fill de la llogatera, i quan li notifiquen que ha d'anar-se'n, els dos nois, de 13 anys, s'enfronten amb els adults per evitar-ho. Greg Kinnear, Jennifer Ehle, Paulina García i els adolescents Theo Taplitz i Michael Barbieri són els protagonistes de la pel·lícula.
Un dels temes del film és la puresa de sentiments dels adolescents, en contrast amb complexitat del món de l'adult, que té responsabilitats, pren decisions, a vegades s'equivoca... “De fet –explica Ira Sachs–, estan filmats de maneres diferents: els adolescents en moviment, en llibertat, i els adults més reclosos, dins les seves cases. La tensió entre els uns i els altres crea ruptura i, malauradament, també violència i pèrdua. Però crec que tot això també fa que els nois aprenguin i creixin. Potser l'emoció més important en aquesta pel·lícula és la pèrdua.”
“M'interessa la intimitat, és una de les coses que captura millor la càmera –afegeix–. Sempre faig històries que em donen la possibilitat de captar la intimitat. Sóc un contador d'històries, i les històries porten al drama, i el drama a les emocions.”Pots anomenar-ho històries petites, però també són grans històries per a la gent que s'hi troba implicada.”En comentar-li que a Barcelona hi ha una alcaldessa, Ada Colau, que es va donar a conèixer lluitant contra els desnonaments, Ira Sachs reconeix el vessant social i polític del tema: “Tot és política. Jo intento centrar-me en la història, sense intentar donar-li un sentit social o polític, simplement perquè no vull simplificar i fer propaganda. Mirats en perspectiva, els meus films parlen de violència emocional que comporta la desigualtat econòmica. Però jo sóc un contador d'històries, em dedico a l'entreteniment.”
