600 anys d'història

La vall de Betlem, un entorn natural aïllat tot i la seva proximitat al nucli urbà de Badalona, va rebre ara fa 600 anys un conjunt de monjos jerònims que van escollir aquest indret per fundar el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. El monument, peça cabdal del patrimoni badaloní, una de les joies del gòtic català i bé cultural d'interès nacional des del 2014, es manté tot i les dificultats per mantenir el conjunt, de propietat privada, adquirit l'any 1947 per Francesca Güell, filla del mecenes de Gaudí, Eusebi Güell.

Coincidint amb l'efemèride, el Museu de Badalona va inaugurar ahir la primera gran exposició temporal que es fa sobre el monestir i va ser el marc de la presentació d'un llibre de divulgació sobre l'edifici escrit per l'historiador Carles Díaz i la historiadora de l'art Anna Molina, amb fotos d'Antonio Guillén. Demà farà 600 anys del dia exacte de la compra del mas de la Murtra per part del mercader Bertran Nicolau, tal com recull un document dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Aquest va ser l'inici de la presència monàstica dels frares jerònims a Badalona i el punt de partida de la història d'una comunitat que durant molts segles va ser propera a les més altes esferes del poder. Una prova d'això són les estades de figures com ara els Reis Catòlics al monestir –on es diu que van rebre Cristòfor Colom en tornar del seu primer viatge a Amèrica– o l'emperador Carles V. Del monestir també n'han sortit frares com ara Ramon Pané, que va acompanyar Cristòfor Colom en el seu segon viatge a terres americanes i es va convertir en el primer estudiós de la llengua i la cultura taïnes, dels indígenes de l'illa Hispaniola.

La mostra del Museu de Badalona, titulada El monestir de Sant Jeroni de la Murtra: 600 anys d'història, també serveix per apropar-se a figures destacades com ara fra Damià Vicenç, un monjo de Sant Jeroni que va arribar a ser un dels artistes més destacats del Renaixement català i pintor del retaule de Sant Martí de Tous. De fet, l'exposició inclou les taules del Naixement i de l'Adoració dels Mags d'aquest retaule, que es podran veure per primer cop a Badalona. La directora del Museu de Badalona i comissària de la mostra, Margarida Abras, destaca l'oportunitat de veure peces de l'antic cenobi que formen part de les col·leccions del Museu de Badalona però que feia anys que no es mostraven al públic, així com altres de cedides per famílies de la ciutat que en són dipositàries des de fa generacions, ja que els monjos en marxar del monestir les hi van deixar. Destaca la predel·la del retaule gòtic de Sant Sebastià, dues pintures barroques o diverses ceràmiques. La mostra, que es podrà visitar fins al 15 de gener, vol ser un recorregut per la vida a Sant Jeroni i de les persones que hi han estat vinculades a través dels sis segles d'existència. Es complementarà amb una sèrie de xerrades monogràfiques, una visita guiada al monestir i una altra a la vila de Sant Martí de Tous (Anoia), que durant tres segles va ser una possessió del monestir.

Jornada acadèmica

Els actes de celebració de l'aniversari inclouen una jornada acadèmica que dissabte aplegarà al monestir diversos estudiosos que presentaran ponències relacionades amb el cenobi badaloní. En destaca una que presenta el responsable del monestir, Jaume Aymar, sobre la relació dels frares jerònims amb els jueus, i dues sobre l'heraldista Jaume Ramon Vila i la seva relació amb Sant Jeroni de la Murtra. Les conclusions de la jornada es publicaran en un número monogràfic de la revista Carrer dels Arbres, editada pel Museu de Badalona. Diumenge, al monestir s'hi celebrarà una eucaristia solemne per commemorar l'aniversari, que anirà seguida del descobriment d'una placa que recordarà l'efemèride.

Totes aquestes celebracions que posen el monestir en primer pla no han servit per desencallar la redacció del pla director del conjunt, que ha de servir per prioritzar les millores que necessita el conjunt, que no són poques. La falta d'acord entre els actuals propietaris frena la signatura d'un conveni amb la Diputació de Barcelona, que ha mostrat públicament la voluntat d'assumir la redacció del pla com a primer pas per buscar els fons necessaris per fer les millores pendents.