Ciència en transició

Segons els resultats d'una enquesta publicada el 2014, els professionals de la recerca són els que tenen un índex d'aprovació més alt per la població, d'un 89%.  Normalment es percep un sentit d'utilitat en la recerca científica, malgrat que cada vegada se senten més veus crítiques amb la finalitat d'aquesta recerca. En quins camps cal invertir els recursos humans i econòmics, sempre limitats i limitadors? Qui ho decideix?

Pel que fa al finançament públic, normalment les institucions que convoquen concursos públics presenten una llista de temes prioritaris: salut, ecologia i canvi climàtic, física de materials, noves tecnologies i fonts d'energia, etcètera. Tanmateix, el tema concret i altament específic de la recerca el proposa l'equip investigador que sol·licita el finançament, en funció de la seva experiència i dels interessos personals, i és en funció d'aquesta combinatòria que s'avalua. Els científics, com a persones que som, però, tendim a proposar projectes que no només ampliïn el coneixement en camps d'interès social sinó que també augmentin la nostra reputació professional, la qual es mesura a través de l'impacte acadèmic que tenen les publicacions especialitzades que escrivim. On queda, en tot això, l'opinió pública?

L'apoderament individual és crucial en una societat que vulgui progressar de manera democràtica i consensuada. Per augmentar aquesta participació social, diverses organitzacions han començat a fer propostes de reforma del sistema de recerca científica per augmentar la quota de participació, implicació i vinculació social.

Una de les primeres i més activa va néixer fa uns anys a Holanda, amb el nom de Science in Transition (Ciència en transició). Segons diuen textualment, “La ciència s'ha convertit en un sistema autoreferencial en què la qualitat es mesura principalment en paràmetres bibliomètrics, i la rellevància social està infravalorada.” El seu objectiu és clar: revalorar aquesta rellevància social. A Catalunya una de les institucions que ha convertit aquesta proposta en la seva bandera és IrsiCaixa, amb un nou model de recerca col·laborativa que obre perspectives molt interessants. Al mes vinent tractaré de les propostes concretes d'aquesta ciència en transició.