poesia
jordi llavina
El llibre de poemes com a dietari
Els llibres de poemes d'Àlex Susanna es poden llegir com a dietaris. El fet que la majoria no presentin parts temàtiques corrobora aquesta idea: la de la vida com un continu, al marge del qual anem posant postil·les més o menys transcendentals. El pretext de cada un dels poemes –un passeig, una escena familiar, una lectura, una obra d'art, una vivència d'amistat, els viatges– ens remet al gènere del dietari (sense dates), i sovint alguns dels pretextos que he enunciat es repeteixen no sols en aquest llibre, sinó també en els que l'han precedit, de la mateixa manera que en un dietari es tornen recurrents les circumstàncies vitals de l'autor. En aquest llibre, posem per cas, hi ha una peça, Tribuna de Serrabona, que podria enllaçar amb la titulada Davant d'un claustre, de Boscos i ciutats (1994). El que caracteritza, però, la poesia de Susanna i la diferencia del mer dietari és que subratlla, per als pretextos, una reflexió generalment lírica, un gruix simbòlic. I aquí ja podem parlar, genuïnament, del tema del poema. Un exemple: el poema Plaça Roja, després de referir-se als estrats de la història (una història que el poeta adjectiva de manera ben poc indulgent), acaba descrivint el “jovent d'avui” que patina damunt la “fina capa de gel” que recobreix tots aquells estrats més aviat menyspreables que dèiem, “com si mai res no hagués passat / ni pogués mai tornar a passar” (com qui surfeja, que es diu ara, per un mar d'informació al verí de la qual se sent immune). Són uns versos que parlen de l'oblit de la història (però també de la tragèdia de la història per a qui en sap llegir els vestigis).
Les filtracions a què fa referència el títol de l'obra són les de l'aigua en una casa. Però aquesta presència líquida que fa que ens sentim en la intempèrie es relaciona, és clar, amb altres fenòmens. Per mitjà de poemes descriptius i precisos, Susanna concreta molt sovint la presència d'allò inesperat en la nostra vida, ja sigui per bé o per mal. Una audició de les Variacions Goldberg pot tenir uns efectes beneficiosos quant a la filtració de la música fins al moll de l'ésser. Es tracta d'un poema sobre la necessitat de saber escoltar, i també sobre el desig de tornar al centre de la vida, al nucli de l'experiència.
Per tot això que dic, hi ha una clara preeminència dels assumptes relacionats amb el temps: poemes que reflexionen sobre la maduresa, sobre l'envelliment. L'insomni n'és un dels peatges. O les rutines dels passejos, que tenen la missió, deliberada o no, d'afermar els topants del viure. Les referències a la contrada i el coneixement de la naturalesa més pròxima conviuen amb l'estranyesa i la meravella del viatge. Els poemes de família són veïns d'aquells en què l'home que escriu passa moltes hores sol. Els poemes que són registre de passió s'apleguen amb els que tendeixen a una meditació de caràcter gairebé metafísic. I així, el crepuscle d'un dia és comparat a una fornal i, a tocar d'aquest poema, un d'ecfràsic indaga en l'essència del Bodegó del card, de Sánchez Cotán. És un llibre que sembla que ens suggereixi que ha de ser rellegit perquè se'n pugui gaudir del tot.