La caixa de les idees

Antonio Orihuela (Moguer, 1965), de qui ja hem parlat a les pàgines del Cultura, és doctor en història per la Universitat de Sevilla, també és assagista, professor, gestor cultural i, sobretot, poeta. Orihuela és un dels màxims exponents de l'anomenada poesia de la consciència crítica ibèrica i coordinador de les trobades poètiques Voces del Extremo, a la Fundació Juan Ramón Jiménez de Moguer (Huelva). És autor d'una vintena de llibres de poesia, entre els quals Todo el mundo está en otro lugar (2011), Cosas que tiramos a la basura (2012), Autogobierno (2012), La guerra tranquil·la (2012), El amor en los tiempos del despido libre (2014), Salirse de la fila (2015) i Palos (2016). Com a historiador és autor d'un llibre sobre la repressió a Moguer durant la Guerra Civil i com assagista ha publicat Libro de tesoros (2007), Libro de las derrotas (2008) i Palabras raptadas (2013).

Ara presenta La caja verde de Duchamp, publicada per la editorial càntabra El Desvelo. Marcel Duchamp, l'any 1912, va idear la caixa verda, un receptacle on amagava bocins de paper amb idees i altres apunts que li passaven pel cap a tothora. Dins de la caixa verda podia anar a parar qualsevol cosa que servís per activar la ment i que fos d'utilitat creativa per a l'artista. Antonio Orihuela, amb el seu assaig, com si fos un treball d'arqueologia, fa un recorregut per la història de l'art des de la Grècia clàssica fins a la nostra època postmoderna, amb una certa ironia i sense que falti la crítica des de la mirada llibertària.

L'autor ha dividit l'obra en dues parts. La primera consta de setze assajos on a través d'una visió brillant i amb tocs d'humor desxifra els simbolismes, els codis secrets i els misteris amagats en les obres d'art que van confluir en l'obra de Duchamp, un dels artistes més importants del segle XX. Orihuela, per assolir conclusions sobre l'artista francès es passeja a través del temps analitzant les obres de pintors com ara Masaccio, Caravaggio, Jan Van Eyck, Antonello da Messina, François Clouet i Jean Cousin, entre altres. L'autor de l'assaig també genera un diàleg amb les obres referenciades convertides alhora en fragments d'un missatge, peces d'un puzle que hem d'anar traient de la caixa verda.

Orihuela, tot parlant del monomito cita Joseph Campbell que, a L'heroi de les mil cares, afirma que sempre estem explicant la mateixa història. En aquest llibre, el món de la realitat i el món de la visió a través dels símbols es donen la mà amb les metàfores, els jocs de miralls fins a l'infinit, les espirals que ens porten des del laberint de Cnosos fins als museus de curiositats, els taulers i les peces d'escacs. Són caixes dins les caixes tal com ho va construir Duchamp.

La segona part del llibre està dedicada íntegrament a Marcel Duchamp. Antonio Orihuela, a través de cinc assajos, presenta el gran artista francès i quines han estat les seves influències més directes en la seva obra. La caja verde de Duchamp en realitat està construït amb la idea que el lector pugui continuar traient els fragments que resten amagats dins de la caixa. Un bon i entretingut assaig que val la pena llegir.