A Barcelona, la Beckett

Des de fa més d'una dècada, l'equip de la Sala Beckett vol que es vegi Barcelona com el port dels autors. Per acollir la nova dramatúrgia internacional i també per exportar la producció autòctona. El director artístic, Toni Casares, insisteix que la situació del teatre contemporani català és insòlitament rellevant fora de Catalunya. Els directors volen conèixer textos i autors, conscients que hi ha bon brou. Ahir, Marilia Samper (primera firma resident) destacava que s'hagués triat “una dona i una immigrant” en aquest lloc de relleu (en realitat, Samper fa anys que forma part de la realitat teatral barcelonina). Amb la nova Beckett, a més, es pretén arraconar la precarietat, tot dignificant l'autor i també les produccions. Serà un viatge llarg, de nou. L'abric de Beckett és llarg i escalfa. Benet i Jornet, el 2011, deia que aquell projecte era utòpic però que es faria. En Papitu tenia raó, de nou.