“El flamenc és com un part, ve de cop”

La danzaora Rocío Molina (ella reivindica un paper més enllà de la clàssica bailaora) presenta aquest vespre al Teatre de Salt Caída del cielo. És un solo en el qual construeix un díptic; una mena d'espai blanc, de cel; i un altre de terrenal, que s'inspira enel grotesc de las Goyescas o el món brut d'El jardín de las delicias. L'artista acaba triant per la vida, davant de la buidor i la perfecció avorrida celestial. En la coreografia, que ha aixecat alguna onada més d'escàndol del que és habitual, evoca a la menstruació, com un element vital que dóna energia a les dones. Per Molina, hi ha una paral·lelisme evident en el seu art: “el flamenc és com un part, el treus de cop.”

Caída del cielo (que d'aquí a uns mesos farà temporada al Mercat de les Flors) busca molt la improvisació, l'espontaneïtat. Per això, deixen espais perquè Molina pugui sorprendre els músics o els il·luminadors, o viceversa: busquen una llibertat imprescindible per deixar respirar aquest flamenc contemporani tan propi. Caída del cielo ha volgut introduir referències als déus del flamenc: Camarón (perquè es canta el tema Asesinado por el miedo); Enrique Morente (amb el cante de La leyenda del tiempo); Paco de Lucía (per la interpretació endimoniada de la guitarra des les bulerías) i Carmen Amaya (per la mateixa energia de Molina).El cap de setmana de programadors que comença aquesta tarda amb Primer álbum i Birdie i s'allarga fins diumenge amb Les benignes, adaptat per Guy Cassiers, i Equal Elevations de La Veronal també contempla una altra sessió de flamenc contemporani: Es tracta de solo d'Israel Galván. El bailaor juga totalment sol a generar una coreografia partint de l'espai on es recrea. Demà a (16h i 19:30h) actuarà a Sant Pere de Galligants amb l'únic acompanyament que pugui fer ell amb el cos i els elements que trobi en aquest monestir.