cultura

teatre

Família i mentides

Marta Barceló guanya el VI Torneig de Dramatúrgia Catalana, en un ‘combat' amb Jordi Vallejo marcat per les relacions familiars

La gran final, presentada per Clàudia Cedó, va omplir la sala La Planeta d'un públic molt fidel

Família i men­ti­des per pie­tat, per con­tracte o per pura super­vivència. Aquest seria a grans trets l'eix nar­ra­tiu com­par­tit per les dues obres que ahir van arri­bar a la final del VI Tor­neig de Dra­matúrgia Cata­lana del Fes­ti­val Tem­po­rada Alta, que va gua­nyar l'autora mallor­quina Marta Bar­celó (Palma, 1973) amb Tocar Mare, un text inter­pre­tat per Maria Rodríguez i Isa­bel Rocatti. El fina­lista va ser Jordi Vallejo amb Súbita, posat en escena pels actors Sílvia Bel i David Bagés. Així ho van deci­dir amb els seus vots els espec­ta­dors que van omplir la sala La Pla­neta de Girona, tant a la pla­tea com a les cadi­res ins­tal·lades als dos late­rals del ring de boxa que és l'atípic esce­nari d'aquest popu­lar tor­neig amb molts segui­dors fidels. Com va dir l'àrbi­tre, la dra­ma­turga banyo­lina Clàudia Cedó –gua­nya­dora del tor­neig de l'any pas­sat–, Marta Bar­celó va acon­se­guir “la glòria i un sopar a El Celler de Can Roca”, i per la reacció entu­si­asta del públic davant d'aquesta segona part del premi va que­dar clar que la glòria està molt poc valo­rada actu­al­ment.

El tor­neig va començar poc després de les 8 del ves­pre, quan Cedó va triar dues voluntàries entre el públic per fer de mas­sat­gis­tes dels dos autors / púgils, abans que s'enfron­tes­sin en una pan­to­mima bas­tant ben resolta de boxa en acció. Tot seguit, una moneda de 50 cèntims llançada a l'aire va deci­dir que el text de Jordi Vallejo seria el pri­mer de la vet­llada. En la seva lec­tura dra­ma­tit­zada, Sílvia Bel i David Bagés van inter­pre­tar un matri­moni que comença par­lant d'una apa­rent infi­de­li­tat i s'acaba embo­li­cant en una sèrie de “bucles” de men­ti­des pia­do­ses sobre la salut d'ell i la del seu fill en comú, que al final resulta no ser-ho del tot.

Tan dinàmic i diver­tit com el text de Vallejo, però amb un con­tra­punt tràgic i uns salts tem­po­rals molt ben cons­truïts, Tocar Mare de Marta Bar­celó mos­tra la relació d'una mare (Isa­bel Rocatti) i una filla (Maria Rodríguez) que ho arri­ben a ser mit­jançant un con­tracte que ho té gai­rebé tot pre­vist, excepte la clàusula dels sen­ti­ments. Bar­celó va saber també apro­fi­tar millor l'espai del ring per crear dife­rents situ­a­ci­ons i moments molt inten­sos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.