“He fet un mostrari del gènere”

El cervell endreçat de Lluís Llort (1966) fa que expliqui per què va escriure No n'estiguis tan segur enumerant els reptes que es va plantejar. Primer repte: aconseguir el que Andreu Martín va destacar del seu treball, “el lector no pot preveure el rumb de la trama a la meitat de novel·la”. Segon repte: fer novel·la negra i policíaca segons el cànon tradicional. “Sovint em diuen que el que escric hi està a prop, però ni és negre, ni policíac.” La intenció de l'autor ha estat “pervertir el gènere” utilitzant els seus trets més característics. La seva combinació és “45 per cent policíaca, i la resta, negra”.

Tercer repte: crear un personatge que pogués tenir continuïtat en altres novel·les. “He creat les condicions per fer un personatge protagonista d'una sèrie. Una altra cosa és que el torni a fer servir.” Com que el que li agrada és crear falses expectatives, al lector li costarà esbrinar qui pot ser aquest personatge que vol crear l'autor.

Quart repte: passar-ho bé. “He arribat a la conclusió que la part social i més intel·lectualitzada de la novel·la ha de quedar implícita en l'obra, però el que ha de primar és que jo m'ho passi bé, que és la millor manera de fer passar una bona estona al lector.”

A l'hora de valorar si creu que ha assolit tots els reptes, Llort creu “que sí, però, com sempre, el lector és el que fa que una novel·la tingui un sentit o un altre”.

Per cenyir-se al cànon policial, Llort fa una arrencada de manual. Un assassinat sense motiu aparent, un cos esbudellat i els Mossos d'Esquadra intentant identificar les petjades i les pistes per trobar ràpidament el desllorigador del cas. Tot això, a la primera pàgina. Després, la novel·la camina amb un rumb previsible però que l'autor, per complir el seu primer repte, interromp per donar un inesperat gir. “No començo a escriure amb un esquema tancat perquè, si no, m'avorreixo. D'aquesta manera, puc crear situacions imprevisibles. Fins i tot per a mi.” En aquest sentit, Llort planteja la novel·la com un joc “que se sap com comença, però no com s'acaba”. L'escriptor i periodista deixa que els personatges vagin a la seva i això fa que sovint se sorprengui pel camí que han pres.

Estilísticament, Llort va a la recerca d'un llenguatge planer, el que li “dóna molta feina”, perquè sempre ha volgut escriure sobre “gent corrent a qui li passen coses que no són habituals”, diu. En aquest sentit, aquest plantejament encaixava perfectament en la seva darrera obra, Sota l'asfalt, en què un grup de joves s'embrancaven en un viatge que fregava el deliri.

Pel que fa a la metodologia de treball, l'autor va escriure la novel·la d'una tacada dedicant-li vuit hores diàries durant tres setmanes. “Després, vaig passar tot un any polint-la; una feina que cada cop m'agrada més.”

No n'estiguis tan segur, l'onzena novel·la de Llort, ha estat editada per l'editorial Alrevés dins de Crims.cat, col·lecció de referència de la novel·la negra en català. A més del registre adult, Llort té també una intensa trajectòria com a escriptor de contes infantils.