novel·la
L'alliberament literari del periodista
De cara al mig segle dels Bertrana de l'any vinent, seria bo de poder escatir la influència de les variacions organitzatives en l'oscil·lació de les novel·les que s'hi premien; i posats a demanar inversions inaudites, també estaria bé que algun mecenes allunyat de l'especulació impositiva pagués l'elaboració d'un estudi sobre l'evolució de la procedència professional dels seus autors.
El malbaratament del prestigi també caldria analitzar-lo lliurement, per poder descobrir si és la causa o l'efecte de la competència lectora del públic potencial o, per tancar el cercle viciós, si aquests –públic i prestigi– existeixen (qui i què són?) i es relacionen.
I ens vam menjar el món, de Xevi Sala, guardonada en la 49a edició, sintetitza aquest mig segle de vaivens ètics o de supervivència, diguin-ne com vulguin, a través del relat trenat d'unes quantes anècdotes històriques –catorze, principalment– la primera de les quals, l'arribada del soldat protagonista a la base de transmissió radiofònica nord-americana de l'Estartit, és precisament de l'any de la primera edició dels premis de Girona.
Les persones desconfiades podrien sospitar que l'adjudicació del premi a l'exdirector d'El Punt de les comarques gironines podria respondre en coherència a aquests vaivens ètics. La filiació professional i geogràfica dels membres del jurat avalarien les proves circumstancials d'una tal acusació; però facin-se el favor de llegir la novel·la, preferentment entre aquest hivern i la propera primavera, i veuran que el fet que l'autor també sigui de la Bisbal, que actualment faci de director adjunt del grup d'El Punt Avui a Girona i formi part de l'elenc d'autors de l'empresa editora adjudicatària del certamen, no ens dóna sinó com a resultat una joint venture profitosa.
Recorregut des del 2003
Ja fa uns quants anys que el periodista Xevi Sala va demostrar que la crònica esclava de l'espai pautat i sotmesa a l'actualitat afamada li constrenyia la projecció d'un punt de vista més ampli que el del negoci periodístic, perquè les bèsties comunicatives van de les depredadores a les remugaires i de les verinoses a aquelles amb vocació de pigalls que ens aclareixen la foscor informativa. És simptomàtic que després d'un reportatge de denúncia aprofundit, com A l'altre barri (de la gironina Edicions Cubert, el 2003), publiqués, ja al conglomerat de Columna, la novel·la que se'n deriva sobre la resistència marginal en una escola de barri, Les causes perdudes (2011), i enfilés, amb En la pell d'un mort (2013) i Esborraràs les teves petjades (2014), l'aprenentatge de la ficcionalització com el mitjà més adequat per definir-nos la realitat que ens envolta.
Llegeixin-se I ens vam menjar el món abans de l'encegament de l'estiu i descobriran una Costa Brava allunyada del parc temàtic que l'empresona i del paisatgisme planià que avui ja sembla bucòlic. Llegeixin-la i també descobriran alguna de les característiques del desembarcament del periodisme vocacional als dominis literaris. Un és una trama simple al servei de la informació subministrada. En aquest cas, l'arribada avui d'un soldat i professor de literatura en una acadèmia militar nord-americana a l'enterrament del seu pare, el vell soldat entre bohemi i idealista que havia servit a la base de transmissions de l'Estartit, ja desballestada. L'excusa argumental seria la recuperació d'una vella bandera de l'avi del difunt –també militar– presumptament deshonrada pel comportament heterodox de la baula intermèdia de la nissaga. Per recuperar-la, haurà de conviure uns dies amb un vell comunista del PSUC, espectador privilegiat dels episodis històrics compartits amb el difunt –des de la visita de Kirk Douglas a Cadaqués fins a la liberalitat amorosa dels Gala-Dalí, des de l'assassinat policial de l'encofrador Cipriano Martos fins al judicial de Puig Antich, des de la guerra del Vietnam fins al cop d'estat contra Gorbatxov o l'arribada clandestina de Santiago Carrillo...–. La descoberta del pare i d'un lloc on viure, però, que semblaria un vell tema literari, no ofega el fons argumental de la novel·la, especificat a la pàgina 196: com, els desencantats de la recuperació dels últims cinquanta anys d'aquest país, ajornen la victòria.