Reportatge

50 anys de la mort de walt disney

Un pioner emprenedor

Els inicis de Walt Disney van ser difícils, però va aconseguir marcar les pautes de futur del cinema d'animació i del món de l'entreteniment

Disney va ser treball, talent i iniciativa

Walt Dis­ney és més que un nom. Una marca cone­guda arreu del món i per totes les gene­ra­ci­ons. Un geni de l'entre­te­ni­ment. Amb ell va començar tot: els llarg­me­trat­ges d'ani­mació, l'expe­ri­men­tació con­cep­tual en el dibuix ani­mat, la uti­lit­zació de la tele­visió per pro­moure la seva marca, la visió mul­ti­mediàtica, la invenció del modern mar­xan­datge i la cre­ació dels parcs temàtics. També va depu­rar el con­cepte de fer de la música un ele­ment dramàtic més i de les cançons una eina de pro­moció dels films. Vene­rat i també odiat. Va donar molta ten­dresa als infants, però també mol­tes esce­nes esfereïdores: la mort de la mare de Bambi, la bruixa de Blan­ca­neu ofe­rint-li una poma enve­ri­nada o la maca­bra Cru­e­lla de Vil per­se­guint els gos­sos dàlma­tes per fer-ne un abric.

Tota una lle­genda que mai s'ha esmorteït. Encara ara es parla que el seu cos està con­ge­lat i a Alme­ria se li atri­bu­eix ser fill de Mojácar i que va emi­grar de ben jove a Amèrica. Però les bio­gra­fies ofi­ci­als no diuen el mateix, però no per això no dei­xen de tenir un aire èpic. De fet, situen els avant­pas­sats de Dis­ney deu segles enrere, quan les tro­pes fran­ce­ses van sal­par de Nor­man­dia per con­que­rir Angla­terra. Entre els mili­tars hi havia Hug­hes d'Isigny i el seu fill Robert. S'hi van que­dar i el cognom va pas­sar a ser Dis­ney. Amb el temps, una branca de la família va pas­sar a Irlanda. I el 1834, amb un altre Robert al cap­da­vant, la família va fer via cap als Estat Units, on van inten­tar fer for­tuna. Robert va crear una granja a l'Oest Mitjà, i el seu germà Elias va tirar cap a la fron­tera cana­denca, on va cons­truir un molí.

El seu nét, també ano­me­nat Elias, va seguir les pas­ses de l'avi i del pare, i amb la seva esposa Flora va inten­tar bus­car com gua­nyar-se la vida per mig país i final­ment es van ins­tal·lar a Chi­cago el 1889. Elias i Flora van ser els pares de Wal­ter Elias Dis­ney, nas­cut el 5 de sem­bre del 1901, i cone­gut després com a Walt Dis­ney. Tenia en néixer tres ger­mans grans: Her­bert Art­hur, Ray­mond Arnold i Roy Oli­ver. A la colla s'hi afe­gi­ria més tard l'única ger­mana: Ruth Flora. De tots els ger­mans, Roy seria el que tin­dria una relació més intensa amb la tra­jectòria pro­fes­si­o­nal de Dis­ney. Roy seria l'home dels números, men­tre que Walt seria el cre­a­dor de som­nis.

A la petita loca­li­tat de Mar­ce­line, a Mis­souri, Walt anava crei­xent i va veure com la rigi­desa del seu pare pro­vo­cava la fugida de casa dels ger­mans grans. Men­tre estu­di­ava es dedi­cava a tre­ba­llar de repar­ti­dor de dia­ris, feina que cobrava el seu pare. El dibuix començava a entre­veure's com la seva gran afició. Això, i veure les des­fi­la­des del circ quan arri­ba­ven al poble.

Va arri­bar un moment que amb dibui­xar als mar­ges dels lli­bres no en tenia prou per donar sor­tida a les seves idees i fan­ta­sies. I així va començar a publi­car la tira del diari de l'ins­ti­tut. El tema era patriòtic i mili­tar. Bàsica­ment amb assump­tes rela­ci­o­nats amb la Pri­mera Guerra Mun­dial. I empès per l'exem­ple del seu germà Roy, el 1918 va voler allis­tar-se a l'exèrcit. No va poder fer-ho per l'edat, però estava obses­si­o­nat per entrar a l'exèrcit. Final­ment, fal­si­fi­cant la data del seu nai­xe­ment va entrar al cos de la Creu Roja i va viat­jar a Europa, on no va arri­bar a entrar en com­bat.

De tor­nada a la vida civil, Walt Dis­ney es va deci­dir per la car­rera artística. A Kan­sas City, el seu germà Roy, que tre­ba­llava en un banc, li va acon­se­guir una feina per fer anun­cis per a revis­tes i cine­mes a l'empresa Pese­men-Rubin Art Stu­dio. Va conèixer el que seria un dels seus dibui­xants, Ub Iwerks, amb qui va mun­tar la seva pri­mera empresa en què produïen uns pri­mi­tius curts d'ani­mació. La cosa no va aca­bar de rut­llar i tots dos van pas­sar a tre­ba­llar a l'empresa City Film Ad, on van adqui­rir prou experiència per llançar-se de nou a la pro­ducció pròpia. El 1922 funda Laugh-O-Gram Films, Inc., dedi­cada a rea­lit­zar curt­me­trat­ges d'ani­mació basats en con­tes popu­lars. El 1923, en una pràctica que mar­ca­ria la seva tra­jectòria, faria fallida. Walt Dis­ney va fona­men­tar els seus èxits en grans fra­cas­sos. Home molt segur d'ell mateix, sor­ti­ria enfor­tit de tots els dal­ta­bai­xos pro­fes­si­o­nals que va tenir.

L'última pel·lícula que havia rea­lit­zat l'estudi abans de la fallida era Alice's Won­der­land, que com­bi­nava la imatge real amb el dibuix ani­mat. Amb el rodet de cel·luloide sota el braç va deci­dir que tocava anar a Hollywood. Abans, però, va convèncer el seu germà Roy que li portés els comp­tes. A Hollywood va rodar nous epi­so­dis d'Alice. Tot i les difi­cul­tats va crear una infra­es­truc­tura mínima que seria el fona­ment del seu imperi. Alice el va engres­car força, tot i que amb el seu afany de per­fec­ci­o­nisme molts dels epi­so­dis sor­tien per sobre del preu a què els hi paga­ven. Roy va començar a pas­sar els tràngols finan­cers que Walt inten­tava esqui­var. Dis­ney va por­tar tot l'equip que tenien a Kan­sas City per rodar a Hollywood. És en aquesta època en què coneix una entin­ta­dora dels seus estu­dis, la Lillian, amb qui es casarà l'any 1925.

La pri­mera gran gar­ro­tada que s'endu­ria seria en un pro­jecte d'encàrrec de la Uni­ver­sal, que li va arri­bar del pro­duc­tor de la sèrie Alice, Char­lie Mintz. Es trac­tava d'uns films pro­ta­go­nit­zats pel conill Oswald. El per­so­natge va tenir un con­si­de­ra­ble èxit i va per­fi­lar tota una línia de mar­xan­datge, que seria una de les claus de l'imperi econòmic de Dis­ney.

Una vegada ende­gat el pro­ducte va anar a Nova York a nego­ciar noves pro­duc­ci­ons. Va tor­nar total­ment fora de lloc. No se'n va sor­tir, de les nego­ci­a­ci­ons. A més, li van recor­dar que el per­so­natge no estava regis­trat al seu nom. I per aca­bar d'ado­bar-ho, de sotamà, Mintz havia par­lat secre­ta­ment amb un gra­pat d'ani­ma­dors de Dis­ney per rea­lit­zar ell direc­ta­ment les pel·lícules d'Oswald.

El fet mar­ca­ria un nou rumb en la seva tra­jectòria, sense que la rancúnia blo­quegés el seu futur. Fins i tot va donar un con­sell a Mintz tot i haver-li fet el llit: “Pro­te­geixi's, Char­lie: si els meus dibui­xants me l'han jugat, també poden jugar-la-hi a vostè.” Aquesta decepció va ser el punt d'arren­cada de la cons­trucció de l'imperi Dis­ney: la cre­ació del ratolí Mickey que diu la lle­genda que va aparèixer en un somni en el trist viatge de tor­nada de Nova York. Dis­ney volia que es digués Mor­ti­mer, però Lily, com ano­me­nava la seva esposa, el va bate­jar com a Mickey. El ratolí havia de pro­ta­go­nit­zar unes ani­ma­ci­ons que feien d'ama­gat dels dibui­xants deser­tors, però que final­ment no van veure la llum. Va ser el 1928, en què el popu­lar Mickey va aparèixer xiu­lant en el pri­mer sonor de Dis­ney. La veu la posava el seu cre­a­dor. Amb Mickey van can­viar les tor­nes i es va donar pas a l'Imperi Dis­ney. Un imperi que al segle XXI con­tra­a­taca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia