El regal d'una reina

Ve el temps dels amics invisibles, els visibles, el tió i aquesta roda del consum compulsiu que ens esgota a tots però de la qual sembla que no podem escapar. Fer un regal és una cosa bonica. El problema ve quan no es tracta d'un gest autèntic sinó d'una convenció o, encara pitjor, una obligació (ineludible?). Potser un dels regals (metafòrics) més importants de les festes de Nadal és la mirada de la canalla la nit de Reis, que ens transporta a l'edat de la innocència. En la simbòlica bíblica els tres reis representaven els tres continents, o les tres grans races de la humanitat, o les tres edats de l'home. S'ha dit que eren mags, savis, astròlegs i anaven a adorar aquell infant guiats per una estrella brillant. Sempre s'ha de seguir la llum. Els regals eren lliurats en forma d'ofrena i tenien un significat. Or: tribut per a un rei; encens: aroma que s'eleva, per al culte al Déu; i mirra: un bàlsam molt preuat amb què s'ungia el cos (de l'home).

L'antecedent en l'Antic Testament d'aquest episodi el protagonitza una dona, la reina de Saba, que es desplaça fins a Jerusalem per visitar el rei Salomó i l'omple de regals. Si els tres mags venien d'Orient, ella procedeix de terres exòtiques i llunyanes. Alguns han afirmat que del Iemen; altres, d'Etiòpia, per això es parla d'una dona de pell fosca. Amb els seus camells ha transportat perfums, pedres precioses i or. Però ella anhela, sobretot, posar a prova el coneixement del rei. La saviesa de Salomó era coneguda arreu. Si el seu pare David havia estat un guerrer, ell era un home de pau i prudència. Va ser l'encarregat de fer construir el temple on s'havia de custodiar l'arca de l'aliança, que contenia les famoses Taules de la Llei. Per tant era un temple mític, casa de Jahvé. Ha estat el gran referent per als jueus i també un model per als francmaçons –en qualsevol lògia veureu les mateixes dues columnes que flanquegen l'entrada.

Al costat del temple, Salomó va edificar el seu palau reial, de manera que unia el santuari i la monarquia. El llibre dels Reis enumera les dependències de l'edifici, entre elles el Pòrtic del Tron, que és l'escenari que recrea amb una rotunda arquitectura el pintor Edward Poynter. A final del segle XIX, proliferen les excavacions arqueològiques al Pròxim Orient. Els pintors anglesos podien observar objectes de ben a prop –especialment al British Museum– i traslladar en els seus quadres tota mena de detalls generant una pomposa ambientació que encaixava amb la moda orientalitzant de l'època, tant del gust de la clientela.

La reina de Saba apareix fent una reverència solemne. Després de meravellar-se amb el luxe de la cort, voldrà seure amb Salomó per plantejar-li preguntes i el posa a prova a base d'enigmes –com l'esfinx–. Es confronten els sabers, una tensió entre la força femenina i masculina que es resol amb èxit perquè la saviesa de Salomó, com diu la Bíblia, va superar orientals i egipcis.

En aquesta època nostra de molt regal banal, molta dada dispersa i moltes imatges vàcues, cal pensar què ens fa més savis, perquè erudició no és saviesa, ni informació és coneixement. En tot cas si heu de comprar, aneu als petits, aquells que ho dissenyen, ho pensen, ho manipulen i en tenen cura. El dia que desapareguin, el món serà més uniforme i les ciutats, més inhabitables.