Jocs reunits Llort

Estiguis lluny o a prop, Llort com a escriptor no deixa de ser un enigma. Ho és perquè el producte que factura és literari, sí, però també obertament artesanal, amb plantejament comercial però sense fer cap concessió a allò que el seu últim lector o editor esperaria d'ell. Llort remarca que necessita passar-s'ho bé escrivint. No avorrir-se. No fer trampes al lector ni a ell mateix però sempre atent a buscar nous camins, a arriscar-se, a donar-li voltes al fet de fer-ho ràpidament i bé. L'enigma Llort es mou a més velocitat que els seus lectors. Ell sempre sembla estar en una altra cosa. És com un d'aquells músics –Bowie, Miles Davis, Prince o Beck– que obrien camins i els deixaven per no repetir-se, per fer altres coses. Llort és una de les millors notícies que tenim a la literatura negra en català, per descomptat, però també a la literatura en català. Perquè, a veure si ens entenem, Jordi Nopca no està tan lluny de Llort, ni Llort de Llúcia Ramis o d'Anna Ballbona. I tots són bones notícies per a la literatura escrita –amb actitud, aquí i ara– en català.

En Llort ha encadenat una sèrie de llibres que ningú no s'esperaria, dins del gènere negre. Herències col·laterals, Sota l'asfalt i Si quan et donen per mort un dia tornes. La seva mirada del gènere és costumista, hiperrealista a l'hora de la violència truculenta, de trames consistents protagonitzades per gent un pèl mesquines, un pèl amb mala sort, un pèl desubicats, i la dosi necessària de conya i de no prendre's seriosament ni la teva pròpia novel·la. La broma i la jugada era plantejar una novel·la negra procedimental, amb Mossos i una investigació. Però Llort, afortunadament, sempre és Llort i, tal i com anuncia en el títol, faràs bé de no creure que tot serà com preveus que serà. L'esperit de joc i del seu compromís literari amb ell mateix i els seus lectors fan que busqui portes i finestres on tu només veies parets i clixés.

Continua construint personatges versemblants, continua fent que parlin com han de parlar i continua aconseguint que l'acció t'enganxi fins a l'última pàgina. No n'estiguis tan segur no és ni millor ni pitjor que qualsevol altra novel·la que hagi parit a la seva vida en Llort –sempre parcs d'atraccions on s'amaga ell i el seu jo enigmàtic–. No n'estiguis tan segur és només una altra bona novel·la d'en Lluís Llort que segur que deu estar ja en una altra història, fent de les seves.