sense fronteres
La jueva incòmoda que desafia Israel
Tali Fahima no és cap heroïna clàssica. Imprevisible, incòmoda i tossuda, aquesta israeliana de trajectòria extrema tampoc no genera simpaties rotundes. Però el fet de tenir una personalitat plena d'arestes en una terra on el mínim matís pot ser cabdal, l'enlairen com a protagonista d'una d'aquelles històries bigger than life que Montserrat Arbós, periodista i professora de la facultat de Comunicació Blanquerna (URL), no ha deixat escapar. Fa dotze anys, Arbós va interessar-se pel seu cas i de la investigació n'ha acabat destil·lant Una amistat prohibida, un reportatge amb tècniques de ficció que posa sobre la taula les contradiccions d'un Estat democràtic que viu sota pressió des que va néixer fa gairebé set dècades.
¿Per què una israeliana filla de jueus del Magrib (mizrahim) que vota el falcó Ariel Sharon s'acaba convertint a l'islam? Què l'empeny a conèixer un líder de la Intifada? Fahima no era cap activista política. Creia que la solució al conflicte amb els palestins havia de ser militar i no entenia per què plovien bombes a casa seva. Quan en busca el perquè, tota ella trontolla i esdevé un perill per a la seguretat israeliana.
“Un dia vaig llegir que havien detingut Tali Fahima, no sabia qui era –afirma Arbós–. Però al cap d'uns mesos, vaig entrevistar el cineasta Juliano Mer-Khamis, autor del documental Els nois de l'Arna, dedicat a la seva mare, que havia lluitat per la creació de l'Estat d'Israel i després es va comprometre amb una Palestina lliure. En aquella conversa, ell va reflexionar sobre què suposava per a un israelià fer una denúncia com la del film i va confessar que podria arribar el dia que posessin tothom a la presó com havien fet amb Fahima.” La història va enganxar tant Arbós que, el 2004, se'n va anar a Israel. “En aquell viatge vaig contactar amb gairebé tots els seus amics i familiars.”
La periodista ja coneixia ONG com Breaking the Silence, formada per exmilitars que qüestionen els mètodes de l'exèrcit israelià, i Machsom Watch, que vetlla pel respecte dels drets humans als checkpoints. Unes organitzacions sense les quals potser l'ànima democràtica d'Israel podria desaparèixer perquè els seus membres pertanyen a la minoria que estén ponts cap a l'altra banda. “Ells em va explicar que la Tali trencava tots els esquemes perquè venia del Likud i va fer un canvi molt gran en poc temps.” Una jueva que coneix el líder de les Brigades dels Màrtirs d'Al-Aqsa, Zakaria Zubeidi, en un moment que s'intentava que els grups armats palestins decretessin un treva unilateral. Però Zubeidi s'hi nega. No vol una treva perquè els continuïn bombardejant. L'amistat entre tots dos molesta l'administració israeliana i, l'agost del 2004, agents secrets del Tsahal detenen Fahima quan va camí de Jenín disfressada de palestina. Després d'un judici sonat, la tanquen a la presó fins al 2007. El que trenca els esquemes del govern israelià, que accepta la dissidència, és el viratge ideològic brutal de Fahima. “El que no és normal és que algú surti del sionisme, del Likud, i arribi a convertir-se a l'islam.” Com va dir una vegada l'advocada Gaby Lasky sobre Fahima: “Desafiava el sistema i, si no la controlaven, allò podria suposar una ruptura.”
Rebot contra el judaisme
“Des del moment zero vaig veure que allò no era només un cas individual sinó el retrat d'una societat que fa molts equilibris”, analitza Arbós. Perquè més enllà de la història de Fahima, Una amistat prohibida retrata una societat polièdrica que viu en tensió constant. Una societat en la qual alguns ciutadans, de vegades, esclaten. “La conversió a l'islam és un rebot contra l'últim que li queda, la idea del judaisme, de poble elegit. En una conversa amb ella, un cop em va dir: «No podem ser el poble escollit i anar fotent la vida als altres». Per això, de la mateixa manera que trenca amb la visió i amb la narrativa de seguretat del seu Estat, també trenca amb la narrativa de la seva religió.” Després d'una potent campanya de desprestigi per part de l'Estat israelià i d'algunes declaracions molt dures de Fahima, avui “s'ha de ser molt valent per creure's el personatge”, admet la periodista catalana. La premsa israeliana ja no en parla, però això no treu que pagui la pena conèixer-ne la història.
Escrupolosa en les traduccions, amb una documentació exhaustiva i controlant molt bé les tècniques de ficció per recrear aquelles escenes que no ha viscut, l'autora es mou entre la tercera i la primera persona evitant en tot moment subratllar la presència del narrador: “De vegades, només posar el micròfon ja és un gest prou potent. Ja et retrates.” Una amistat prohibida és una proposta personal, valenta i arriscada d'una reportera amb nas periodístic que, d'alguna manera, també ha viscut una evolució. “A casa veníem del catalanisme pro sionista –confessa– i quan veus què li ha passat a la Tali, et van caient els esquemes. De vegades es tracta només d'anar al més bàsic i de fer respectar els drets humans. El llibre no és una defensa dels palestins, és una defensa dels israelians, que tenen un sistema judicial que no s'enfronta als serveis de seguretat.”