El Consell declara BIC Les Normes de Castelló

El govern valencià ha aprovat el decret pel qual es declaren Bé d'Interés Cultural Immaterial (BIC) Les Normes de Castelló, acordades l'any 1932, el 84é aniversari de les quals s'està celebrant aquesta setmana a la capital de la Plana.

Segons consta en el decret, com a parts integrants del bé s'inclouen: com a element moble: el “mecanoscrit” de huit pàgines que es conserva en la Biblioteca Valenciana, esborrany de les normes definitives i d'alt valor simbòlic per contindre part de les firmes d'adhesió dels subscriptors de l'acord ortogràfic ; i com a bé immoble la “Casa Martí i Matutano”, que actualment acull el Museu Etnològic Municipal de Castelló, on se celebraven les reunions dels promotors de l'acord, ja que en aquells moments era la seu de la Societat Castellonenca de Cultura.

Com ha recordat la vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, l'expedient de declaració de les també nomenades Normes del 32 va romandre en els calaixos de la Conselleria de Cultura amb els governs del PP, tot i que l'Ajuntament de Castelló i la Diputació de Castelló –dirigits llavors pels populars– van donar suport unànime a la declaració, junt a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Amb l'arribada de Vicent Marzà al departament de l'avinguda de Campanar es va reactivar la tramitació de l'expedient “per justícia, atesa la rellevància d'un patrimoni cultural i lingüístic com són les Normes de Castelló, perquè és de justícia, perquè són un referent de la normalització de la nostra llengua i de la seua regularització, i perquè aquest expedient és fruit d'un acord amb l'Ajuntament de Castelló que feia anys que estava guardat en un calaix i que nosaltres per fi l'hem tret per a dignificar la nostra llengua i el que va significar eixa signatura de les Normes de Castelló”, va declarar ara fa un any el conseller Marzà.

Les Normes de Castelló, van nàixer del consens de literats, gramàtics i lingüistes per tal d'afrontar tots els canvis que estava experimentant la llengua en una societat canviant i, així, garantir-ne l'ús social, administratiu i acadèmic. És per això que la normativa que genera actualment la màxima institució en matèria lingüística, l'AVL, es basa en les Normes de Castelló.