El Moviment Franjolí per la Llengua, col·lectiu de la Franja de Ponent que defensa l'ús de la llengua catalana en aquestes comarques aragoneses, consideren que “més enllà d'interessos i conflictes polítics, l'interès ha de raure en el gaudi general d'unes obres de gran valor històric i cultural”. Per això, han redactat un manifest en què reclamen que “les obres del monestir de Sixena que són al Museu de Lleida i al Museu Nacional d'Art de Catalunya han de romandre-hi”.

L'argument central d'aquest pronunciament és que mantenir les obres on són en garanteix una millor conservació, però aquesta entitat també entén que “les fronteres administratives no coincideixen amb els límits culturals i històrics”. Per tant, el Moviment Franjolí conclou que deixar l'art de Sixena als museus que les custodien representa “un vestigi més dels lligams culturals, socials i econòmics que avui dia encara uneixen Catalunya amb els territoris separats per un excés de zel autonomista”.

El manifest ja aplega desenes d'adhesions d'entitats i particulars, de les quals destaquen les de molts professionals de la Franja vinculats al Moviment Franjolí, així com al Casal Jaume I de Fraga, començant per la seva presidenta, Marta Canales. També el Centre d'Estudis Comarcals del Segrià (CECS), el grup municipal del PDeCAT i Unió de la Paeria i tots els seus regidors, la Crida i la CUP amb els regidors de Lleida i la diputada Mireia Boya i la intersindical-SCS, entre d'altres.

En el manifest s'explicita que va ser gràcies a les autoritats republicanes de la Generalitat que es va salvar aquest patrimoni i que sense aquella actuació i la posterior restauració i preservació les obres no haurien arribat als nostres dies en l'estat que mostren actualment. En el text s'afegeix que els experts en restauració i conservació d'obres d'art han alertat del perill que representaria moure les obres, a la vegada que han lloat l'estat de conservació als museus catalans. Finalment, lamenten que el govern d'Aragó es mogui només per interessos polítics.