L'humor en clau de sol

Tortell Poltrona i Albert Pla reivindiquen la dignitat de la lletra P que ells llueixen en majúscules en el seu cognom (sigui real com en el músic, o en el sobrenom del pallasso Jaume Mateu). Perquè diuen que la seva P està malvista. El seu projecte PP és ben diferent de l'operació diàleg dels altres. Ells, de fet, sense esmentar ni un cop el partit de fons blau i gavina carronyaire, deixen ben clar el seu ideari: creure en la ingenuïtat de la canalla, defensar el seu dret a somniar i desentendre's del rigor d'adult. Amb el seu posat trapella, de fet, conviden que els pares, tiets i avis que aquests dies (fins diumenge) acompanyen la canalla a L'Auditori de Barcelona treguin la capa de la fredor del convencionalisme avorrit i s'atreveixin a cantar i a fer els acompanyaments, sigui amb les tornades d'Albert Pla, de Sisa o del clàssic No somos nada d'en Poltrona.

Projecte PP (Poltrona & Pla) podria inscriure's ben bé al cicle Escenes de L'Auditori, que incita a una comunió que, d'un temps ençà, és prou habitual. Tortell Poltrona fa anys que treballa al costat de La Troba Kung-Fú en els concerts del Festival del Circ Cric. Albert Pla també s'ha posat a prova en peces entre el teatre i la música (sempre amb una idea militant, políticament ben definida) com en el seu Guerra (Grec, 2015). En aquest programa, al novembre Clara Peya posava notes a l'humor del pot petit de Guillem Albà (Pluja) i hi actuarà Nao Albet a finals de mes amb un programa titulat Words and music, on podrà rescatar un text de Samuel Beckett del 1961 amb la BNC216. Nao Albet és un actor amb molta música a les venes, fins al punt de signar espais sonors i tocant en directe en moltes de les seves interpretacions (El público, 2015).

Tornem al món petit i tendre (i alhora càustic) de Pla i de Poltrona. L'espectacle, certament, abandona al cap de poc la tesi del Projecte PP per provar que un artista acompanyi l'altre. Per això, tot i la voluntat d'actuar en duet, acaba tenint un cert aire en clau de sol. Això sí, les dues interpretacions es mouen en un univers divertit i incisiu que juga amb els perills de fer-se pipí al llit però també de voler transgredir i agafar el micròfon que s'havia prohibit de tocar. Se cedeixen el lideratge a l'escena, ara, amb unes interpretacions que estan afinades al mateix to i que es complementen, una darrere l'altra. La idea de l'espectacle, divertidament corrosiva, però, es va fonent a mesura que avança l'espectacle fins a tenir dos finals. O un final i un bis: el de la cançó de bressol (Pipí) de Pla i el No somos nada reggae de Tortell Poltrona.

En aquest espectacle, Poltrona extreu el Pla més innocent i rebel (sempre insinuant aquella part fosca d'un personatge insòlit, que vol trencar amb els convencionalismes). Pla trasllada Poltrona a un món més jove, ensenya que pot ser generós cedint l'espai i rient de les bromes de l'altre. Per moments, sembla que estiguin provant i provant-se des del seu Montseny amb els seus moments participatius i les cabres d'aquell pastor que cau per un penya-segat de l'Ho sento molt: Pla era el pastor i Poltrona, el boc amb unes banyes homenatge a Rubianes; si no rei, sí que déu laic per a aquest Projecte PP (Poltrona & Pla).