Les novel·les professionals també valen

Jordi Solé (Sabadell, 1966) és un cas a seguir. Només de novel·les, n'ha escrites, recentment, quatre: Barcelona Far West (2010), Ciutat d'espies (2012), Conspiració a Tàrraco (2014) i La nit de Damballah (2015), sense comptar el producte editorial d'èxit Cremeu Barcelona (2015), del qual va ser l'autor amagat, ni aquesta Operació Judes d'ara que ens permet posar al damunt de la taula el paper del novel·lista professional, entenent-lo com aquell que s'hi hauria de poder guanyar ben bé la vida.

Escriure novel·les tot l'any no és pas a l'abast de qualsevol escriptor. Hi ha d'haver molt d'ofici al darrere; i un grapat de recursos tècnics per anar cosint la trama faci fred, faci calor o el cap sigui a quarts de quinze. A banda dels recursos funcionals que el país malbarata, entre aquests, el principal: el temps, que vol dir diners; és a dir, un sou digne.

Solé, dels primers recursos, en té de sobres; els altres, ha d'esgarrapar-los amb la dignitat d'aquell a qui l'època se li gira en contra. I aquí deixin-me fer un excursus per deixar dit, també, que si algun dia ens podem alliberar del repartiment de la misèria haurem de parlar dels recursos literaris funcionals de les universitats, dels càrrecs públics, del mitjans de comunicació i de les editorials llençats a la menjadora dels animals domèstics de la glòria vana.

Fixin-se només –per tornar a tema– que entre aquestes novel·les n'hi ha tres com a mínim que construeixen uns personatges i un paisatge que ja haurien de donar per mantenir-se. La creació del personatge Pol Vidal, cap de redacció del Diari de Barcelona, i dels seus sequaços, i el paisatge de la Barcelona d'entre la fi de l'Exposició Universal de 1888, el pistolerisme del Foment del Treball i el final de la Guerra Civil Espanyola, com a guies i escenari d'intrigues policials i polítiques (entengui-se també d'espies), ja tindria si més no un nínxol de mercat lector suficient si fóssim, posem pel cas, a França.

I si algun ventre agraït dels que deia o algun malalt de l'autoodi nacional vol donar l'excusa d'una qualitat que no estaria a l'altura dels productes literaris dels veïns, que faci el favor de treure's la bena dels ulls, la màscara de la pedanteria i el maquillatge cosmopolita i llegeixi aquesta Operació Judes, que el reconciliarà amb la literatura professional i honesta, si és capaç de vèncer els prejudicis i el provincianisme. Hi trobarà ben combinats els recursos de les novel·les de butxaca o de gènere. I deixin-me fer un altre excursus petit per a la posteritat dels estudis dels riscos amb què han de bregar els comptables de les grans corporacions editores. El paper de l'edició compleix amb un escreix prescindible els valors de llegir i llençar de les publicacions barates, la tapa dura que la presenta incongruentment amb pretensions d'edició de llibreria està enganxada a l'inrevés i moltes de les conseqüències de la reducció de costos al departament lingüístic que s'intueixen són, si més no, discutibles: els resultats de les combinacions pronominals, per exemple, no semblen pas respondre a criteris gaire sibarites.

L'escriptor professional ha d'encarar-s'hi amb la fe de l'artista en la pròpia obra, quan, potser, la pretensió que té és la de l'artesà que vol bastir unes novel·les ben distretes i dignes. I educatives. L'ús completament legítim, extraordinàriament rigorós i admirablement còmplice que Solé fa dels personatges i dels fets històrics dels dies previs de la llegendària ofensiva de l'Ebre d'abans de la fi estrictament bèl·lica de la Guerra Civil, encimbellen amb tots els ets i uts aquesta Operació Judes en la secció professional del nostre cànon literari.