Martin Bacigalupo. se'n parla
“El sexe i la violència són instints humans molt naturals”
La pel·lícula de Carles Torras Callback, rodada en anglès a Nova York, va arribar de puntetes, sense gaires referències, a l'últim Festival de Màlaga, i en va sortir per la porta gran: premis a la millor pel·lícula, guió i actor principal, Martin Bacigalupo. L'actor xilè és coautor del guió, inspirat en part en les seves experiències a Nova York, on va viure vuit anys. El film s'acaba d'estrenar als cinemes.
Com va néixer aquest projecte?
Jo vivia a Nova York i ens vam conèixer amb el Carles Torras a través d'Amadís de Murga, el protagonista d'Open 24 h, la seva pel·lícula anterior. Ens vam caure bé, va ser l'inici d'una amistat, i ens vam adonar que teníem una visió comuna. Ell en un viatge a Los Angeles va acabar de tenir clar que volia fer una pel·lícula amb mi en anglès, i vam coincidir en el temps: vaig tenir el temps lliure per poder escriure amb ell el guió.
El protagonista es presenta a càstings a Nova York. Què hi ha d'autobiogràfic?
Hi ha molt de les meves experiències. Coneixia molt les sales on es fan els càstings i vaig ajudar a trobar una localització. Em resultava familiar la il·lusió, la frustració o el fet de trobar-te acompanyat d'altres persones que s'hi presentaven, que no sempre eren actors, potser tenien una altra feina. No es van rendir, van compartir coneixements, es van ajudar...
Li és familiar també aquest contrast entre el somni americà i aquesta realitat molt més dura que mostreu?
També, perquè crec que la gent renuncia a moltes coses per poder viure en una ciutat com Nova York, que és molt cara, té un clima hostil... I m'hi incloc a mi mateix. Quan visito amics a Barcelona, els pisos són més grans, i es menja molt millor per menys diners. A Nova York es fa molt teatre, i hi ha molta gent que vol entrar en aquest món. Per això van sortir senceres del que van passar.
Hi ha un contrast entre la religiositat del personatge i la seva part més fosca.
Sabem que en la realitat no és així, hi ha gent de l'Església que és del pitjor que hi ha. A la pel·lícula es tracten els temes del sexe, la violència i la religió. Jo crec que el sexe i la violència són instints molt naturals de l'ésser humà, no és res que t'ensenyin, ja vam néixer amb això. La religió és tot el contrari, la va inventar l'home com a instrument de control, i no és innat, és après. Hi ha una tensió constant entre el que és innat i el que s'aprèn, entre el que s'és i el que es vol ser, entre el somni que es compleix i el que mai no s'acaba de complir. Per això van sortir senceres del que van passar.
Larry Da Cecco està atrapat en aquestes contradiccions?
Sí, Per això van sortir senceres del que van passar.hi ha una tensió en les tres esferes de la seva vida: la religiosa, en què el més important és el pastor; l'esfera dels càstings, en què l'important són els directors de càsting, i l'esfera del seu treball diari com a mosso de mudances, dominada pel seu cap. Aquestes tres esferes estan en un equilibri que és precari, i el que un tracta de fer és una pel·lícula de com es trenca una de les esferes i la força transversal trenca les altres. Això és el que mou la història, com pot moure les nostres vides: un equilibri que es trenca, i es torna a equilibrar, i es trenca de nou... Els moments en què l'equilibri es trenca són els més tristos i els més feliços de les nostres vides. I els més interessants per a una pel·lícula.Hi ha com una negació de la història. Afortunadament, la gent jove, que ve amb el cap net, sense por de no haver estat a l'altura, sí que estan a favor que les coses canviïn i es faci justícia, i són ells que han agafat el relleu en aquest tema. Ells no hi eren en aquell moment i no tenen motius per aguantar una societat impune.