Vol ‘amb' globus

Sembla obvi que la música caribenya, interpretada per la festiva Banda Municipal de Barcelona, havia de ser el repertori perquè La Cubana signés aquesta primera direcció artística a L'Auditori. La companyia de Sitges sempre s'ha inspirat molt en els colors llampants i desorbitats del clima tropical. I sí, amb la música, venia acompanyada la salsa de l'attrezzo: com més voluminós i acolorit, millor. L'espectacle permet gaudir d'unes interpretacions (amb adaptacions per fer lluir solistes com ara els saxos, la trompeta i una flauta travessera) que fan moure els peus. La Cubana hi ha posat el color i la broma contínua. El viatge artístic que proposa aquesta companyia teatral (que ara està triomfant en la branca de musical estrafet amb Gente bien al Coliseum) és en globus carregats d'heli. La Banda puja en un avió que ha aterrat a la plaça de Catalunya i s'enlaira just abans de topar amb la Sagrada Família. No és fins que flota pels núvols que els apareix una cosina de les Teresines reciclada com a hostessa. Maaambo! es va estrenar ahir per al públic familiar i se li augura un llarg viatge.

El joc audiovisual (un element imprescindible en La Cubana d'aquests últims temps) completa la música i la teatralitat del director que, sí, dalt de la seva tarima, pren l'actitud de boy de discoteca (s'ho passa bé i convida a sumar-s'hi, despreocupadament), movent els braços ajudant a comptar fins a 8 amb aquell “maaambo” del títol que tant va impressionar fa unes dècades...

És evident que no hi ha el treball còmic, mesurat (dins de la desproporció d'excessos) de La Cubana. Els músics es guarneixen i juguen mentre toquen, però mai es busca cap trama, ni cap personatge arquetípic per acolorir la partitura. De fet, de color, no en falta pas. Aquests espectacles del Servei Educatiu de L'Auditori se centren en la música i l'intèrpret professional i, així, la part més empàtica dels personatges cau en un tercer nivell.

Tot i així, la canalla hi entra, juga i riu de l'estirabot del vestuari. Palmera amunt, cocoter avall. Un joc intel·ligent.Com que L'Auditori no té parets fosques per concentrar la mirada, La Cubana decideix jugar amb tot el fons. Com si fos el primer Mar i Cel del Victòria (que van pintar fins a l'últim centímetre de la boca d'escena de color cel). En les fustes clares, reboten focus de colors, es mouen element carregats d'heli i els acompanyen aquella hostessa amb bràquets que parla un anglès de Ripoll i un català de l'Hospitalet.

La Cubana és molt amiga dels globus: els que els porten a unes escenes esperpènticament divertides i els dels còmics. Amb aquesta facilitat dramatúrgica, salten de l'havanera La bella Lola al tango argentí o a la samba brasilera. I els músics se sumen al viatge a ulls clucs amb un paraigua ben negre (que contrasta amb tant cromatisme) i una maleta que sembla la bossa de Mary Poppins.