Plat plaent

El plat que prepara Pau Carrió amb aquesta comèdia de Carlo Goldoni és ben plaent. El director, molt ben acompanyat per un repartiment còmplice, demostra que es poden respectar clàssics de fa més de 300 anys i no esdevenir antic, ni repetit. Els de La Perla 29 han sabut trobar la clau per presentar aquest joc, un divertit paisatge d'embolics de faldilles i d'egos.

Com més alt és el castell, més divertit és veure com cau. En tota aquesta juguesca, però, qui queda amargament atrapada és la mateixa hostalera. Era lliure i s'hi sentia, però acaba optant, per despit, pel pretendent més pràctic. Sort que l'amor, si “és com un vestit d'estiu”, permet imaginar segons capítols d'aquesta comèdia, de rèpliques enginyoses i situacions prevodevilesques. Els espectadors queden integrats com a clients d'aquest Hostal Mirandolina. Els pensaments interiors dels personatges ara són comentaris a mitja veu adreçats al públic, que acaba tenint molta més informació que els mateixos protagonistes. L'àpat és un notable joc dramatúrgic que acaba de completar el quadre. Perquè es permet trencar amb el codi del silenci i s'obre la possibilitat a la conversa amb els desconeguts i veïns de taula ocasionals. Mentrestant, els personatges (mai deixen de ser-ho, a diferència dels trencaments típics d'en Broggi) es marquen un concertet despreocupat que lliga millor que cap salsa.

Els personatges de Goldoni (passats per una pàtina felliniana) voregen l'arquetip de la commedia dell'arte. Començant per una Laura Aubert que refrena la seva vis còmica i troba un filó en el vessant dramàtic; David Verdaguer, com el misteriós que cau en la trampa a la qual sempre ha negat apropar-se; Javier Beltran, que broda un estirat i escurat aristòcrata espanyol; Jordi Oriol fa el paper del desconcertat criat fidel; Marc Rodríguez és aquell industrial nou ric, catalanet, avorrit de riquesa i que vol ser generós i fer-ho públic als quatre vents; Júlia Barceló i Alba Pujol arriben per trencar l'harmonia i provocar l'embolic més faldiller. Per acabar, novament el regidor de La Perla 29, Marc Serra, surt calçant la seva guitarra i un somriure de cuiner al qual li agrada estar desvagat. Fresca i olorosa proposta.