Un autor bandejat

En l'edició del 2009, Albert Serra es va endur amb El cant dels ocells el Gaudí a la millor pel·lícula i al millor director. Des d'aleshores, els acadèmics no fan més que bandejar Serra, tot i les set nominacions a La mort de Lluís XIV, paral·lelament a la consolidació d'aquest cineasta com un dels grans autors actuals. Fa tres anys, el 2014, Història de la meva mort només va rebre el premi al millor vestuari. En la present, s'insisteix en reconèixer només el cinema d'Albert Serra amb premis ornamentals afegint-hi al del vestuari el destinat a perruqueria i maquillatge. Que només s'hagin concedit aquests dos premis a La mort de Lluís XIV, a banda del just reconeixement als seus receptors, és un insult a la fortalesa i la rigorositat de l'aposta estètica del film.

Com a millor pel·lícula en llengua no-catalana, Un monstre em ve a veure ha guanyat la partida a La mort de Lluís XIV. Resulta interessant comparar l'aproximació a la mort que fan les dues pel·lícules: Serra mostra una agonia sense concessions, però sense morbositat, mentre que Bayona ho eludeix amb tota mena de metàfores i un desplegament sentimental per plorar i reconfortar. En tot cas, pel que fa a la globalitat dels premis, el film de Bayona no només s'ha imposat al d'Albert Serra, sinó també al dirigit per Isa Campo i Isaki Lacuesta, La propera pell, que havia acaparat més nominacions. De 14, només ha rebut els premis al millor film en català, al millor guió i a la millor actriu (el del millor actor sempre el guanya Eduard Fernández, faci la cara que faci) per l'esplèndid treball d'Emma Suárez. No ha perdut del tot, però tampoc ha guanyat aquesta subtil i enigmàtica pel·lícula. Els acadèmics han valorat més la direcció industrial de Bayona que la mirada autoral de Serra i de la parella Campo-Lacuesta.