Quim Castelló porta al Sunset el seu projecte de ‘funk' fusió

Nascut en una família de músics, Quim Castelló (Cantallops, 1991) ha conegut des de molt petit els escenaris. Aquest jove bateria altempordanès, format a l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), ha completat els seus estudis musicals a França, Holanda i els Estats Units. Aprofitant que acaba d'arribar de Nova York per passar uns dies a Catalunya, el divendres 10 de febrer presentarà la seva banda de funk fusió, el QC Project , en un concert al Sunset Jazz Club de Girona (23 h, 5 euros).

De fet, el QC Project va néixer com el seu projecte de final de grau a l'Esmuc, fa un parell d'anys, i ja s'ha presentat en directe a l'Auditori de Barcelona i al festival Elmini d'Olot. En el concert de la setmana vinent a Girona, Quim Castelló tocarà acompanyat pels músics Leo Torres, trompeta; Josep Valldeneu, saxo; Kimi Saigi, teclats; Guillem Torà, guitarra, i Pep Colls, baix. En alguns temes, el QC Project estarà reforçat també amb la cantant gironina Sandra Fern, solista de Gospel Viu Choir i veu de Bourbon, entre altres formacions.

Quim Castelló combina en el repertori del QC Project composicions pròpies –Texas blues i Have a good funk– amb arranjaments molt personals que donen una nova dimensió a temes de Snarky Puppy –la potent banda texana, liderada pel baixista Michael League, que torna a estar nominada als Grammy després d'haver-ne guanyat dos– i a clàssics de Stevie Wonder i Michael Jackson, com ara Billie Jean. De fet, Castelló també forma part d'una banda d'homenatge a Michael Jackson, I Want You Back, i d'un altre grup de versions amb un repertori més ampli, Radiohits.

“Com a bateria, la part rítmica sempre és important en les meves composicions, tot i que jo componc habitualment amb el piano. En qualsevol cas, per a mi el ritme sempre és fonamental”, explica Castelló, que fusiona en la seva coctelera sonora elements del funk, el jazz, el blues, el soul, el hip-hop i altres estils que es poden emmarcar dins l'ampli concepte de black music. La seva visió musical és tan àmplia i lliure de prejudicis que el QC project pot integrar sense problemes els èxits atemporals de tota una icona del pop com ara Michael Jackson en un context jazzístic –ja ho va fer Miles Davis–, marcat sempre, això sí, pel groove ballable del funk.