Mort a Sarajevo

El filòsof Bernard Henri-Lévy, tan sentenciós i sovint egòlatra mentre denúncia els horrors del món, va escriure, fa uns anys, un monòleg teatral, Hotel Europa, en què fa una reflexió sobre el declivi moral i polític europeu tenint present el conflicte i les ferides perseverants de la guerra a l'ex-Iugoslàvia. El cineasta bosnià Danis Tanovic (revelat amb En tierra de nadie, una denúncia de l'absurd de totes les guerres abordant la que el cineasta va viure de tan a prop) va considerar fer-ne una adaptació cinematogràfica, però, finalment, en fa un dels elements integrants (amb els assajos de l'obra que fa l'actor Jacques Weber) del seu nou film, que es distribueix a l'Estat espanyol amb el títol Hotel Europa però que, originalment, en té un altre que pot traduir-se com Mort a Sarajevo.

Sarajevo està associada a la mort i la guerra. Allà va ser assassinat, junt amb la seva esposa Sofia, l'arxiduc austríac Francesc Ferran: el considerat inici de la Primera Guerra Mundial. Al film de Tanovic, que, certament, transcorre en un hotel de manera literal, però amb la voluntat de construir-hi una paràbola, un programa televisiu parla d'aquest assassinat (i de qui el va cometre, el nacionalista serbobosnià Gavrilo Princip, heroi o terrorista?) el dia en què se'n recorda oficialment el centenari. Això mentre que a l'hotel, en crisi i amenaçat pels bancs, hi ha una vaga de treballadors. Apel·lant de nou a l'absurd, amb certa histèria, Tanovic parla del seu país i d'Europa, del pes del passat i les ferides perseverants. Amb rampells lúcids, però a vegades fent-ho tot massa explicit, massa verbalitzat, i amb un estrany punt de sensacionalisme.