Tancant la muralla

Tàrrega ha col·locat una peça destacada en el coneixement de la muralla del segle XIV. Les obres d'urbanització del carrer Urgell han permès a l'equip tècnic del Museu Comarcal de l'Urgell d'excavar aquesta via, ja existent a la baixa edat mitjana i l'eix que creuava la ciutat des de Tarragona cap a Balaguer i el Pirineu.

L'excavació arqueològica ha localitzat els fonaments de les torres de l'antic portal, paviment medieval, una claveguera del segle XVIII, la paret de la sèquia d'origen medieval del Pedregal i fileres de muralla. En aquest tram, el portal “segurament, tenia una doble porta, amb un pas cobert per edificacions entremig”, explica el tècnic de l'excavació, Oriol Saula. El del carrer Urgell era un dels nou portals, documentats o intuïts pel traçat dels carrers i edificis, de la muralla. No se'n conserva cap dempeus: alguns han sorgit en altres prospeccions arqueològiques, com ara el del Sant Antoni, el 2015; d'altres se'n té notícia certa, com ara el que des de mitjans del segle passat ocupa el Banc Popular, integrat en l'edifici modern, malgrat algunes protestes i un bon nivell de conservació de la torre cantonera.

Tàrrega va néixer a l'empara del castell, envoltat per una primera muralla. En el segle XII, va superar els murs cap a l'actual carrer Major i la plaça de Sant Antoni. El rei Pere el Cerimoniós, tement un atac de Pere el Cruel de Castella, va ordenar, a mitjans del segle XIV, fortificar totes les viles reials. Els targarins van aixecar, entre el 1366 i el 1370, la nova muralla, que condicionaria l'urbanisme durant centúries, amb pedra calcària del Talladell, morter i pedra sorrenca. El desenvolupament econòmic i urbanístic pressionava per a l'enderrocament de la muralla, que es va iniciar en el segle XVIII. A la necessitat de creixement fora murs, es va unir la devastació causada per dues rubinades del riu Ondara especialment dramàtiques. La del 1644 ja va malmetre la muralla i va segar en poca estona, de matinada, la vida de 300 soldats francesos, acampats durant la guerra dels Segadors. La nit del 26 de setembre del 1874 ,“Tàrrega es va desvetllar espaordida pel soroll de les aigües impetuoses i els crits d'esglai de les víctimes infelices engolides pel corrent”, explica un diari de l'època. La rubinada va matar 300 persones, va destruir cases, horts, molins i el tram sud de la muralla.

Aprofitada com a fonament o paret en cases particulars, avui, la muralla es fa visible en trams com ara el Molí del Codina i en les excavacions que, des de fa vint anys, porta a terme el museu i que permeten obtenir una imatge més precisa de l'urbanisme de la Tàrrega medieval. “Tenim un coneixement feble del recorregut de la muralla, però anem acotant-lo”, diu Saula. El tram del carrer Urgell tornarà a quedar soterrat per la ciutat moderna, però recuperat per a la història.