Un inici literari molt desitjat

David Monteagudo debuta amb èxit amb «Fin», una novel·la inquietant

David Mon­te­a­gudo és un home popu­lar a Vila­franca. En un muni­cipi on el fet cas­te­ller es viu amb tanta devoció, Mon­te­a­gudo pot dir, orgullós, que ha estat una peça del pilar de vuit dels Cas­te­llers de Vila­franca. Ahir, a Cal Figa­rot, el local dels verds, va expe­ri­men­tar una nova comunió amb els par­ro­quians, més enllà dels cas­tells, en la pre­sen­tació de la seva pri­mera novel·la.

David Mon­te­a­gudo és una rara avis en el pano­rama lite­rari actual. Nas­cut a Viveiro (Lugo) el 1962, viu a Vila­franca des de petit. Després del COU va fer un parell de cur­sos de filo­lo­gia, però ho va dei­xar estar. Mai ha hagut d'escriure en les fei­nes que ha desen­vo­lu­pat. Això sí, és un lec­tor voraç. Es declara «fan dels rus­sos»: Tols­toi, Dos­to­ievski, Pas­ter­nak, etc.; també de Faulk­ner, entre altres. Ara lle­geix Proust. Exat­leta, diu que es va posar a escriure per superar la crisi dels 40, i des d'ales­ho­res els calai­xos són plens de tex­tos. Cap edi­to­rial se l'havia pres prou seri­o­sa­ment. Ara, a punt de com­plir els 48, li ha arri­bat el premi.

Fin és la història del retro­ba­ment d'un grup de per­so­nes que havien estat amics en l'ado­lescència. Una nit estre­llada, en un refugi de mun­ta­nya, van pac­tar que tor­na­rien al mateix lloc 25 anys després. I així ho fan, tot i que ja no es trac­ten des de fa temps. La tro­bada, però, es veu inter­rom­puda per un epi­sodi sor­pre­nent, que por­tarà al límit cadas­cun dels per­so­nat­ges, que viu­ran un mal­son amb el neguit sem­pre pre­sent de la broma pesada que van gas­tar a un de la colla, a qui ano­me­nen El Pro­feta, i que pre­ci­sa­ment és l'únic que no ha assis­tit a la cita. «La intriga és un ele­ment que sem­pre és pre­sent en tot el que escric. M'agrada atra­par el lec­tor», explica l'autor. Més enllà dels ele­ments de ciència ficció que mar­quen el desen­vo­lu­pa­ment de la trama, Mon­te­a­gudo con­fronta els per­so­nat­ges i els posa al límit, per obser­var com interac­tuen. «És un esce­nari òptim perquè apa­re­gui un heroi, però tots dece­ben els com­panys, perquè davant de la pressió tre­uen el pit­jor d'ells matei­xos», apunta. El ner­vi­o­sisme de la situ­ació enfronta cons­tant­ment els pro­ta­go­nis­tes, i aflo­ren tot tipus de rancúnies i odis acu­mu­lats. «Són bones per­so­nes, però infeliços per l'única cosa dolenta que han fet en la vida, i els pesa la culpa», asse­nyala Mon­te­a­gudo. El desen­llaç de la novel·la es manté en una vol­guda ambigüitat, amb un final «màgic, sug­ge­ri­dor, molt obert». «Volia trans­me­tre aquesta angoixa i la clau és que no que­din clares cer­tes coses, però fins i tot fun­ci­ona com a novel·la de por i això no m'ho pen­sava», reco­neix l'escrip­tor.

El català, un deute

«M'encan­ta­ria que es traduís al català. Després de tants anys vivint aquí, és com tenir un deute amb la gent», diu. En aquest sen­tit, pel fet de no escriure en català ha pre­fe­rit situar la història en una geo­gra­fia fictícia, encara que el lec­tor més pro­per hi sabrà veure el pai­satge pene­de­s­enc de Sant Quintí, el cas­tell de Medi­ona i la urba­nit­zació de Can Ver­da­guer.

David Mon­te­a­gudo, que actu­al­ment tre­ba­lla en un magat­zem d'emba­lat­ges de cartró a Tor­re­la­vit (Alt Penedès), ha esde­vin­gut un focus d'atenció mediàtica, i l'edi­tor Jaume Vall­corba ja li ha com­prat els drets per publi­car una novel·la ante­rior. A Fin hi ha un nar­ra­dor extern, però l'autor explica que fins ara havia escrit molt sobre la seva infan­tesa, amb ele­ments de ciència i supers­tició pro­vi­nents de l'ambi­ent rural gallec en què es va criar. De pare madri­leny i mare gallega (mes­tra i envol­tada de lli­bres), diu que a casa par­la­ven un cas­tellà cor­rectíssim i això li ha que­dat. «Érem pobres però cul­tes!», sosté.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.