Podria semblar il·lògic

Aquest és el títol del disc amb què van debutar Els Sulfitos l'any 2012. Deien ells que “podria semblar il·lògic / que ho digués en gal·lès. / Diré a algú que el [sic] taral·legi. / Que t'estimo és ben palès” (en aquest vers la ela és més imaginada que geminada). La cançó continuava amb satèl·lits, idil·lis i al·licients; la tornada, divertida, ens portava a Brussel·les, “on no hi ha pol·lució”. Una fal·lera geminada.

De fal·leres lingüístiques, n'hi ha unes quantes. Fa dos mesos, per exemple, una colla d'amics actius a internet va promoure el Dia del Punt Volat. Qualsevol cosa que es fes a la xarxa relacionada amb aquest puntet volat (i, de retruc, la ela geminada) podia servir per afegir-se a la festa. Quin era aquest dia? El 24 de gener, data en què es van publicar les famoses Normes ortogràfiques de 1913.

És clar que també hauria pogut ser el 31 de gener, quan Prat de la Riba va escriure a La Veu de Catalunya la famosa crida titulada Per la llengua catalana. El president va fer servir, llavors, el primer punt volat institucional. En aquell text va escriure una única paraula amb ela geminada (col·lectiva) i, efectivament, el punt era volat.

Aquell dia, i a la mateixa pàgina, el diari demanava perdó “per la confusió que pugui notar-se els primers dies en la composició del diari [...]. Ens referim, per exemple, a l'ús, per a la separació de la doble l, dels punts volats que haurem de substituir per guionets fins que tinguem fetes i adaptades a les màquines de compondre les corresponents matrius”.

El Dia del Punt Volat també hauria pogut ser, ben mirat, el 24 d'octubre perquè és el dia que el Ple de l'Institut d'Estudis Catalans va ratificar la nova ortografia. El text del 2016 va eliminar les referències a la provisionalitat del 1913. Fa cent anys quedava clar que mentre no es trobava la grafia més idònia per representar la ela palatal (callar, llavi...), “la ela doble serà escrita intercalant un punt alçat entre les dues eles”. Com que callar, llavi... i la resta de laterals palatals s'han quedat així, el 24 d'octubre es va confirmar que “el so lateral alveolar geminat [ll] s'escriu amb la grafia modificada l·l”.

Aquesta és una grafia que, en no tenir una tecla pròpia, necessita dues pitjades per ser representada en els dispositius electrònics i tres si es fa servir un teclat d'ordinador convencional. Hèctor Serra va explicar el 2012 que l'amplada que es genera al pitjar tres vegades no s'adiu amb la concepció original de la ela geminada: dues eles “tan acostades l'una a l'altra com les del símbol ll”, sense res que s'hi interposi. És per aquest motiu, sobretot, que va néixer un projecte de normalització tipogràfica de la ela geminada. L'encapçala Enric Tormo, catedràtic de disseny de la Universitat de Barcelona. Em diu que, lamentablement, el projecte està encallat.

És a dir: continuen els problemes d'indexació i d'identificació quan apareix un punt volat. Per tant, el pròxim Dia del Punt Volat, sigui quan sigui, potser caldria demanar a Unicode que creï l·l i L·L. Podria semblar lògic.